Artur Mas va liquidar l'ara anomenada «antiga Convergència» per crear un partit completament nou, allunyat al màxim de l'històric fundat per Jordi Pujol. Els que van dirigir la transició de CDC a PDeCAT es van fartar de dir que els casos de corrupció no tenien res a veure amb el canvi. Un dels detinguts dijous en el cas 3%, Francesc Sánchez, havia declarat el març de l'any passat que encara no sabia què era el 3% perquè estava sota secret de sumari. Sort que d'aquest tema se'n parla des del 2005, quan Pasqual Maragall el va fer públic al Parlament. Només han passat 12 anys. La realitat és que el maquillatge de CDC a PDeCAT va ser només això, una operació estètica. Canvi de nom, amb una llarga polèmica inclosa que només va servir perquè tot semblés més transcendent del que realment era; algunes cares «noves» i moltes de conegudes, de les de sempre; i nous estatuts, dinamitats en la primera polèmica -la de l'acumulació de càrrecs- abans d'arribar a l'any de vida. Això és, de moment, el PDeCAT. La resta és la «Convergència de sempre» i aquests dar­rers dies ha quedat demostrat davant la incapacitat de desempallegar-se dels casos de corrupció. Volen un nou partit de veritat? Que comencin a explicar tot el que saben del 3%. Seria un bon primer pas per tornar a conquerir la confiança de l'electorat.