Estimat comercial d´Endesa, no ens coneixem personalment: la setmana passada vas anar a casa la meva àvia per estafar-la. Te´n recordes? Tu vas trucar a la seva porta. Ella, amable, confiada i riallera com sempre, et va obrir i et va deixar passar. Tu li vas dir que pagava molt de llum i de gas i que això no podia ser i que havies anat a casa seva per oferir-li un descompte a la factura. Ella et va dir que estava molt contenta amb la seva companyia perquè li fan una tarifa plana i així cada mes paga el mateix i no té ensurts quan fa tanta fred com aquest hivern. Et va dir que moltes gràcies pel descompte i per l´interès però que no volia canviar de compa­nyia. Tu li vas dir que no, senyora, no pateixi, no la canviaré pas de companyia, només li faré un descompte, que s´ho mereix, que paga molt i que com estan les coses i que això no pot ser. Ella et va tornar a explicar que està tan contenta amb la seva tarifa plana perquè així paga sempre el mateix i mira, veus, aquest hivern fa molta fred i jo la tinc sempre a vint graus i sempre pago igual, veus?, mira, passa, m´ho va venir a instal·lar el tècnic, i et va tornar a agrair el descompte i això no m´ho va dir però és possible que en aquest moment t´oferís un cafè.

No et volia ensenyar cap factura però finalment te la va acabar ensenyant. Com t´ho fas? Suposo que la gent gran a vegades no saben dir que no, o es creuen l´amabilitat estudiada o li vas fer llàstima perquè li vas dir que havies de fer moltes visites per guanyar-te el sou o vés a saber què. Te la va ensenyar i tu, encara no sé com, vas aconseguir que et signés un paper per canviar-se de companyia mentre li explicaves per enèsima vegada i sense perdre el somriure que no s´hauria de canviar de companyia. I ara ve la part que més m´esfereeix, el tros de la història que em deixa la sang glaçada. Li vas dir que li trucarien, just en aquell moment, per valorar l´atenció comercial. Li vas escriure en un paper -te´n recordes?, el tinc aquí, a davant meu- li vas escriure, deia, el que havia de contestar a l´operadora d´Endesa que li trucaria. Quan li preguntessin si el comercial havia marxat, ella havia de dir que sí -tu, evidentment, encara series allà. Quan li preguntessin si ella t´havia donat voluntàriament el número de compte, ella havia de dir que sí -ella, evidentment, no te l´havia donat; em pregunto com el deus haver aconseguit. El paper està escrit en majúscules, en lletra molt grossa i amb les respostes encerclades amb rodonetes perquè si no els avis potser s´equivoquen. «¿EL COMERCIAL ESTÁ EN CASA? NO. ¿HE DADO EL NÚMERO DE CUENTA VOLUNTARIAMENTE AL COMERCIAL? SÍ».

Ahir la meva àvia va rebre quatre cartes d´Endesa. La vas donar d´alta de tots els serveis, els més cars. Llum, gas, servei complet de manteniment de tot allò imaginable. Les estafes a les persones grans em provoquen un no sé què que em sulfura. Però no necessito desitjar-te cap mal perquè ja tens el pitjor de tots els mals del món: ser algú com tu.