En Sergio Lerma era un constructor de Madrid que sempre quedava segon en els concursos de la Generalitat, un Poulidor de l'obra pública. No m'ho invento, ho ha declarat a la Guàrdia Civil, ja que ha sigut un dels empresaris detinguts en la darrera fase del cas del 3%. Fins a 25 vegades se li va dir que, sentint-ho molt, la seva no era l'oferta més competitiva. No ho entenia. Fins que, en demanar explicacions, un alt càrrec del Govern li va dir que hauria de catalanitzar la seva empresa madrilenya, integrar-se a la societat catalana. Acabàrem.

Integrar-se. Catalanitzar. I què és catalanitzar? dius mentre claves en la meva pupil·la la teva pupil·la blava. Què és catalanitzar? I tu m'ho preguntes? Catalanitzar ets tu, o sigui, afluixar la mosca pel partit, que tot se us ha d'explicar. Integrar-se a Catalunya significa assumir els seus costums, així que el constructor va fer donació de 17.000 euros a les fundacions CatDem i Fundació Fòrum Barcelona, vinculades a CDC. A veure qui és capaç de trobar un costum més català que el d'untar convergents. El mètode de catalanització va donar fruits, a partir d'aleshores va començar a rebre adjudicacions. La constructora d'en Lerma ja estava integrada, tant a Catalunya com, sobretot, al sistema català. Catalunya ha sigut sempre terra d'acollida, que diuen.

Als empresaris de pedigrí autènticament nostrat ningú no els ha d'explicar en què consisteix ser un bon català, ja neixen amb un talonari a sota el braç, a nom d'un govern convergent, el que sigui. Als de fora, com el pobre Lerma, se'ls ha d'ajudar a entendre-ho, ningú neix ensenyat en aquesta vida, però si mostren unes poques ganes d'integrar-se, són acceptats amb els braços oberts. Si una virtut han demostrat tenir sempre els governs convergents -sigui a la Generalitat, als ajuntaments o a les diputacions- ha sigut obertura i tolerància cap a tota persona que hagi decidit catalanitzar-se, si aquesta catalanització es pot quantificar en euros.