A Figueres no hi ha cap partida d'escacs. Ni de dominó. Ni de parxís (per si algú pensa que hi ha més de dos oponents). A Figueres hi ha un pols amb només dos protagonistes. Es tracta d'un pols dels de més baixa estopa. D'aquells que a vegades veiem en els bars de les pel·lícules americanes amb públic carregat, cridant a favor d'un o un altre. I la baralla no és entre Marta Felip i el PSC. Pere Casellas i els seus regidors passaven per allà el dia que van entrar al govern i el dia que en van sortir. L'enfrontament tampoc és entre CDC (ara PDeCAT) i Unió, malgrat que els darrers dies ho ha pogut semblar. La guerra (bruta, si es vol) és entre Marta Felip i el seu partit. La frase de Pere Vila (president del PDeCAT) és claríssima: «Es podria haver resolt el tema sense arribar al punt on hem arribat». Aquestes paraules no anaven dirigides a Casellas ni als regidors d'Unió. Són una bomba a la línia de flotació de Marta Felip, perquè l'alcaldessa s'ha llançat sola als lleons i està posant en perill una alcaldia forta com la de Figueres per al PDeCAT. I no són temps per perdre poders, que van escassos. La principal causa neix fa mesos, quan es trenquen els llaços entre partit i alcaldessa. Quan el PDeCAT fa les primeres passes per substituir Felip. Els interessos d'aquesta història són personals o de partit, però en cap cas dels ciutadans.
