Un: malalts en les seves lliteres, n'hi ha almenys deu, esperen box en els passadissos d'urgència de l'hospital Trueta. L'escena sembla treta d'una pel·lícula d'una batalla o un bombardeig. No hi ha gens de privacitat, sinó que, a la vista de tothom, els malalts semblen aquestes joguines trencades que es guarden al dipòsit. Hi ha una dona gran que delira, un home que ha perdut el color, retorçat com si fos de plastilina. Aquest gris de les oficines i els passadissos, que no són grisos, són celestes o grocs, però que s'han guanyat el gris a pols, envaeix l'escena.

El pa de cada dia des des que l'Institut Català de Salut (ICS) va quedar retallat (en 1.500 milions d'euros) com una figura per armar i enganxar, metàfora més que significativa en la seva gestió: la major empresa pública catalana, amb més de 30.000 treballadors, proveïdor de sanitat a Catalunya, ha estat com un gran collage de grups directius amb vuit gerents en els últims 17 anys.

Dos: Des dels finestrals, la Devesa de Girona, els cinemes Oscar al fons, un cel color aspirina. Una geometria, la de l'hospital, que sembla obra d'insectes. Malalts en bates que, transportant els seus sèrums, surten a fumar a l'entrada. Finestres d'oficines i habitacions que donen a un pati interior de gegantins tubs d'aire condicionat. El brunzit de l'aire com la respiració mateixa del Trueta. A cada oficina el recordatori del telèfon intern, el 702, per a casos d'agressió al personal.

Quatre: «Desaconsellada», és la paraula. Ho diuen els metges, em reservo del dret de preservar la font d'informació, tot i que n'hi ha prou seure amb un grup qualsevol al bufett per escoltar que en parlen, que existeix una medicació «desaconsellada» sobre la base del preu dels medicaments. Diuen: l'ICS funciona com una empresa privada. Els comandaments superiors dicten quins medicaments es poden receptar i quins no. Encara que hi hagi altres medicaments millors, més cars. Si un metge reitera aquests medicaments «desaconsellats», són pressionats. I no només es tracta de receptes, sinó de proves complementàries com tacs, ecografies, etc. La medicació solen ser genèrics, més barats, que no funcionen igual i tenen més efectes secundaris.

Gent amb passió per la seva professió, un hospital desbordat per la seva infraestructura, els passotes de sempre, els mercantils de la medicina, les retallades, el pressupost abans que la salut. Un hospital, ho diuen de les presons, que moltes vegades és el millor reflex de la societat en què vivim.