Sembla sorprenent la notícia publicada al Diari, on hem sabut que des de Sils, una suposada organització mafiosa modificava vehicles per fer-los passar per Ferraris i vendre'ls per internet a un preu assequible. No és difícil imaginar les motivacions dels compradors. Que, posats a demanar, triaven el model Testarossa, un clàssic: presumir d'un vehicle de gamma alta comprat a un preu més barat.
La seducció de les marques és innegable, perquè s'associen al triomf econòmic i personal. A un estatus especial de les persones que les gaudeixen. Per això hi ha webs que venen imitacions de mòbils de gamma alta, per això les samarretes falses dels equips de futbol tenen tant d'èxit.
Per motius penals, hi ha pàgines que avisen que són això, còpies d'originals. Tan difícil és controlar unes pàgines de productes que, sobretot, ens arriben d'Àsia i són obertes al gran públic? És més estrany descobrir fins a quin punt l'engany, o l'autoengany del conductor, surt a compte. Com ho fan els compradors per passar una ITV? La qualitat de la còpia és tan bona que es pot presumir de cotxe en un examen, encara que sigui ràpid, dels amics, familiars i coneguts corcats per l'enveja? Les marques, com les persones famoses, et suggereixen una sèrie de valors i trets distintius. Conduint un «cavallino rampante» de pega, tens la il·lusió d'estar en un Olimp dels Déus. Vaja, si el cotxe no fa pana, i et fa baixar a la crua realitat de la còpia il·legal.
