Cartes

Ara fa just un mes de l´assassinat de dos agents rurals a mans d´un caçador furtiu. No van tenir cap opció de defensar-se, perquè els qui manen a l´empresa (a la Generalitat) s´han negat sistemàticament a avaluar i pal·liar el risc propi d´enfrontar-se contínuament a infractors i delinqüents ambientals.

Per què? Potser perquè tenir una policia verda, altament tecnificada, com els agents rurals, resulta incòmode per a governants poc compromesos amb el país. No interessa fer complir unes lleis de protecció del medi ambient massa vegades aprovades només de cara a la galeria (o el que és pitjor: de cara a Europa). Els governants reben les queixes dels sectors fiscalitzats, i no reben l´agraïment de l´entorn protegit. Els ocells, els arbres, l´aigua dels nostres rius, no fan manifestacions ni s´organitzen en lobbies de pressió. I sobretot: no voten.

Els agents rurals acumulem desenes d´agressions greus. Centenars d´amenaces. Dos companys assassinats. Necessitem que, d´una vegada, el Govern de la Generalitat reconegui, dignifiqui i avali la feina del Cos d´Agents Rurals. Amb instal·lacions, amb mitjans, amb plantilla, amb una organització moderna i amb la formació i els elements que ens permetin continuar fent, amb major seguretat, el gruix de la feina de policia mediambiental que Catalunya mereix i necessita.

Lactància cinematogràficadolors mascoso isern GIRONA

M´ha fet gràcia llegir en els diaris de Girona que en uns coneguts cinemes de la ciutat ofereixen una sessió cinematogràfica per a les mares que donen el pit a les seves criatures.

Suposo que els organitzadors hauran pensat en la comoditat i el benestar de les mares, en projectar pel·lícules romàntiques o alegres i amb un baix volum i amb llum a les sales per veure els seus fills. I quan acabin d´alletar, continuaran mirant la pel·lícula, si no és que ploren o hagin de canviar els bolquers.

He pensat que també seria una bona idea que fessin una sessió cada mes per als que tenen mascotes, així els gats i els gossos podrien acompanyar els seus amos al cinema.

Recuperem el que és nostreJoan Boronat Lecha BLANES

Espanya demana al comitè de descolonització de les Nacions recuperar Gibraltar, exigint la derogació del tractat d´Utrecht de 1713, afirmant que es va signar sota coacció i que, per tant, no té validesa legal. Cinisme total per part d´Espanya, que no reconeix que a causa dels decrets de nova planta, també signats sota coacció pel dret de conquesta, els ter­ritoris de la Corona d´Aragó, entre els quals la Nació Catalana, van ser colonitzats i sotmesos a les lleis de Castella, segrestant les nostres Constitucions.

Polítics i organitzacions civils catalanes s´entesten a promoure referèndums (sacrifici estèril en cas que guanyés el no), desobeint aquesta controvertida constitució espanyola, la qual, vulguis o no, encara és llei. Mentre que, reinstal·lar unilateralment les Constitucions Catalanes, abolides per la força de les armes, és un dret legítim que el comitè de descolonització i altres institucions internacionals democràtiques haurien de reconèixer i convalidar.

Hi ha ciutadans a Catalunya que rebutgen la independència per por de deixar de ser espanyols i ser expulsats de la Unió Europea. Reinstal·lant les Constitucions Catalanes, quedaríem, momentàniament, confederats de nou amb la Corona d´Aragó, i mitjançant aquesta, amb la resta d´Espanya i dins de la UE, però amb tots els drets que gaudien els catalans abans de 1714; per tant, la constitució espanyola ja no tindria cap efecte a Catalunya, que podria administrar-ne la justícia, hisenda, infraestructures, exèrcit, educació, cultura, tot. No és això el que reivindiquen els de la tercera via? Llavors, serà el moment de preguntar en referèndum a tots els espanyols, si els interessa seguir confederats a una Catalu­nya a la qual ja no es pot espoliar. Monarquia o república, és un altre debat.

Cercant minyons escoltesManuel Castellet i Rosa Anna Felip

Estem escrivint un llibre sobre el segrest de la marededeu de Núria la nit del 8 al 9 de juliol de 1967. Cerquem dos minyons escoltes que van pujar a Núria aquella nit a fer feines de vigilància.

Si algú els coneix fefaentment, agrairem que es posi en contacte amb nosaltres a escoltes.nuria@gmail.com.