Abans no acabi el Carnaval, els vull advertir sobre les mirades lascives, que són a punt d'entrar al Codi Penal. O això sembla. M'ha arribat un manifest d'assemblees osonenques (estrany que les feministes gironines, tan expertes, s'hagin deixat guanyar a quedar com idiotes) d'Arran, sindicats d'estudiants, grups de joves i no sé quanta gent ociosa i casposa més, que alerta de les agressions sexistes als carnavals, concretant-les en «menyspreus, insults, tocaments indesitjats i mirades lascives». A mi, que els insults i menyspreus em rellisquen per natura, més que una denúncia em sembla promoció dels carnavals osonencs: ha anat d'un pèl que no m'hi acosto a buscar tocaments i mirades. L'últim cop que algú em va mirar amb lascívia, devia tenir jo poc més de vint anys, va ser als urinaris de l'estació, i atesa la seva edat, el propietari de la mirada ho devia ser també de dentadura postissa, braguer i engrunes de pa per llançar als coloms.
El problema a què s'enfronten tals inquisidors és que les mirades lascives no són fàcils de distingir. Es poden confondre amb mirades amoroses, mirades interrogants, mirades de curiositat, mirades envejoses o inclús amb mirades de miop, la de curts de vista que seran denunciats a Osona per mirar amb massa insistència. Per no parlar dels que, com jo, el que mirem lascivament de les dones és el cul, i només la que duu disfressa de bicicleta, i amb retrovisor, se'n pot adonar.
La solució és prohibir totes les mirades, així no se'n colarà cap de lasciva. I no per Carnaval sinó per sempre, que jo mateix confesso haver mirat algun cop, si no amb lascívia sí amb deteniment un pèl exagerat, les dones amb malles estretes al gimnàs del GEiEG.
Si ni per Carnaval, festa de la carn, pot haver-hi mirades lascives, millor que ens el saltem i anem directament a la Quaresma, que és el que sembla voler tanta beata disfressada de feminista revolucionària. Senyores meves: el Carnaval serà lasciu o no serà.
