Si ja és bastant greu que la majoria de conductors no tinguin ni idea de com s'han d'agafar les rotondes, només cal afegir la confusió que alguns dels suposats estaments competents per regular el trànsit i controlar les infraccions circulatòries, visiblement molt més preocupats de cobrir les seves quotes recaptatòries, demostren regularment.
Per acabar-ho d'adobar, l'administració no s'està d'hòsties; davant de qualsevol tipus de problema circulatori o de mobilitat, la solució fàcil sol ser, en la majoria de casos, cardar-hi una rotonda. Un vial una mica abonyegat? Rotonda. Excés de velocitat en un carrer? Rotonda. Poca visibilitat en una cruïlla? Rotonda. Erupció cutània a l'entrecuix? Rotonda. No és per menys perquè a sobre és fàcil de vendre pel polític de tota la vida com a prova ineludible de què gasta els diners públics per millorar la vida dels ciutadans. I aquí pau i després glòria.
A Figueres, al bell mig de l'avinguda Salvador Dalí, n'estan fent una ara mateix, que de moment sembla un homenatge al conegut quadre de l'artista La persistència de la memòria. Pur surrealisme vial de formes flonges i serpentejants. A Vilafant, terra de conills, n'estan cardant una altra a la carretera principal que hauria de millorar la intersecció amb l'estació de l'AVE però que riu-te'n tu de les corbes del grand prix de Monte Carlo. I això sense esmentar dues de més petites que hi ha ben a prop, la circulació de les quals queda interrompuda per un pas de ciclistes.
A Girona també van ben servits; la rotonda del McDonald's sembla dissenyada per un malalt de l'Scalextric, i la de davant de la Devesa perd la seva suposada funcionalitat quan algú travessa el pas de vianants que algú va decidir plantar-hi al mig, o quan els municipals hi estableixen -sorpresa!- un control perquè és el millor lloc del món on fer-ho. Arribats a aquest punt, ja que hi som, també vull dedicar un sentit aplaudiment a tota aquella gent que quan ha d'entrar en una rotonda, en lloc de cedir el pas fa un stop com una casa de pagès sense que s'albiri cap cotxe a l'horitzó, o aquella altra que quan ja és a dins, en plena circulació, decideix aturar-se per cedir molt amablement el pas a algú que espera per entrar. Us estimo molt fort. Exactament com en Michael Douglas a Un día de furia.
Un amic em diu sovint que les rotondes les carrega el diable. Molt cert, i possiblement és així perquè s'hi entreveu el negoci que també suposen per aa les asseguradores, que treuen molt de profit tant de la confusió normativa i estamental com de les males pràctiques generalitzades entre molts conductors; més del 80% dels conductors no les agafen bé i aproximadament el 15% dels accidents de trànsit es produeixen dins el seu radi d'acció. Això és suficient per com a mínim qüestionar-se si aquest sistema és realment eficient només per a uns pocs o una presa de pèl per a la gran majoria, cosa que pel cas vindria a ser exactament el mateix.
