Corria l´any 1938, el nostre país estava en plena guerra. Una guerra que cada dia necessitava més combatents. S´anaven cridant noves lleves i s´incorporaven nois que semblaven nens i homes que ja havien deixat enrere la seva joventut. Els de la lleva del 1941 tenien disset anys, i molts no havien sortit mai de casa, ni havien manejat cap arma, ni tenien vocació de guerrers. Aquella lleva s´anomenà la lleva del biberó. Però encara les difícils circumstàncies que es vivien exigiren mobilitzar gent més jove. I foren cridats els que havien nascut dintre el primer trimestre de l´any 1921. Era la lleva del 1942.

Aleshores jo tenia setze anys. Havia nascut el 1922 i per tant em corresponia pertànyer a la lleva del 1943. El perill de ser mobilitzat s´anava apropant, amb la ­corresponent preocupació. Ara sabem quin dia s´acabà la guerra; però en aquells moments no podíem pas ni suposar el que podia durar, ni el personal que aniria sent necessari per cobrir les baixes que inevitablement s´anaven produint.

Per tal d´evitar les desercions o la simple falta d´incorporació, s´establí un estricte servei de vigilància. Patrullaven pels ­carrers uns piquets de l´exèrcit que demanaven la identificació dels joves que trobaven al seu pas. En aquell temps no existia el Document Nacional d´Identitat. La Cèdula personal era l´únic document que es podia presentar. Però no portava ni la fotografia ni l´empremta digital del titular. Més que un document d´identitat era la garantia d´haver pagat un tribut, l´import del qual estava d´acord amb la situació econòmica de cadascun dels interessats. Em sembla recordar que un jove, menor d´edat, sense ingressos reconeguts, que era el meu cas, pagava una pesseta a l´any. Amb aquell document tan poc identificatiu i tenint ja alguns pèls a la cara, resultava difícil acreditar que no et trobaves en edat de ser mobilitzat.

Un meu amic que es trobava en les meves mateixes condicions em digué que ell portava sempre a la butxaca una partida de naixement. Partida que tampoc tenia fotografia ni empremta dactilar. Però era un document facilitat pel Registre Civil, amb la firma del jutge. Tenia més garantia que la Cèdula, abans esmentada, i no s´hi perdia res per tenir-lo a punt per ser exhibit en cas necessari.

Seguint l´exemple d´aquell company, em vaig determinar a documentar-me tal com ell feia. Un matí vaig anar al Registre Civil. Oficina que estava situada a la planta baixa del Palau de Justícia, a la plaça de la Catedral. Catedral que aleshores no era Catedral, sinó Museu del Poble. Entrant, a mà esquerra del Palau de Justícia es trobava el Registre Civil. Vaig presentar la sol·licitud corresponent i em donaren cita per anar a recollir el certificat sol·licitat. El dia previst vaig anar a recollir el paper que m´havia de proporcionar tranquil·litat per circular pel carrer, sense infondre sospites de deserció. Em lliuraren el document, previ el pagament de la taxa corresponent. En sortir al carrer vaig llegir amb la màxima atenció la partida que m´acabaven de donar, i amb estupefacció vaig comprovar que deia «nascut el 12 de juliol del 1921». No cal dir que això em causà la corresponent alarma. Havien mobilitzat els nascuts en el primer trimestre d´aquell any, i no era pas improbable que, si la guerra es perllongava una mica més, cridessin els de la resta de la lleva del 1942, a la qual jo hauria pertangut d´acord amb el que deia la partida de naixement. Immediatament vaig retornar a l´oficina del Registre per fer notar l´error que figurava en la partida. Buscaren l´original i efectivament estava d´acord amb el que havien anotat en el certificat. Any de naixement, 1921. Els vaig fer notar que el llibre en el qual figurava el meu naixement era el de l´any 1922, i per tant era notori que s´havia produït un error per part de l´amanuense que havia registrat la meva incorporació a la ciutadania gironina. Un error que si s´hagués tractat dels primers dies de l´any podia ser molt comprensible; però que quan ja havia transcorregut més de la meitat de l´any la distracció del funcionari era menys raonable. Però no hi havia dubte que si tots els registrats en el mateix llibre, abans i després que jo, eren nats el 1922, jo també havia de ser d´aquell any. A més, si hagués nascut l´any 1921, en el moment de fer la inscripció aquell llibre del 1922 encara estaria per estrenar. Tot i que l´Administració mai s´equivoca, aquell funcionari que m´atengué ho veié bastant clar. Tampoc era ell el que havia fet la inscripció, l´autor de la qual ja estava jubilat. El més important del cas era que legalment es podia solucionar. Fent una sol·licitud ben argumentada i presentant dos testimonis. Dos veïns de casa i amics de la nostra família es prestaren a presentar-se com a testimonis. Cap d´ells havia estat present al meu naixement. Però sí que m´havien vist des de petit, i més o menys podien saber quants anys tenia; però la data exacta només l´havien sentit dir als meus pares, exactament al que em passava a mi, tot i ser el protagonista. Els testimonis es presentaren al registre, foren acceptats i creguts en la seva testificació. I tot s´arreglà amb una inscripció marginal explicitant l´error i fixant la data correcta del naixement. La inscripció marginal calgué acompanyar-la amb unes pòlisses que vaig anar a comprar a l´estanc més proper a la plaça de la Catedral que ara no recordo si era el dels Quatre Cantons o el del costat del pont d´en Gómez. Estancs que, un i altre, ara ja no existeixen. L´error havia estat del funcionari de l´Administració; però l´import de les pòlisses el pagàrem nosaltres. Com passa sovint l´administrat és al mateix temps víctima de l´error, i el que paga la reparació. Però per unes pessetes, que també al cap de poc havien de perdre el poc valor que ja tenien, no valia la pena de recórrer al Tribunal Constitucional, que tampoc sé si aleshores existia.

Des d´aquell moment, sempre acompanyat del certificat de naixement en redacció correcta, vaig circular pels nostres carrers, sense por de ser pres per desertor. Però el cert és que tampoc em demanaren mai que exhibís la documentació.

Posteriorment vaig recordar que, uns anys abans, havia necessitat la partida de naixement per matricular-me d´ingrés al Batxillerat, i en aquella ocasió les dades de la partida eren d´acord amb la realitat. Es veu que el funcionari, en transcriure el text, no s´adonà que hi figurava l´any 1921, confiant que manejava el llibre corresponent a l´any 1922. I si és que ho notà, no hi donà importància i practicà la transcripció sense que hi constés l´error.