Aquest procés d'independència de Catalunya ha fet molts extravagants companys de viatge. Qui li hauria de dir fa tan sols una dècada a ERC, el partit maltractat, vituperat i menystingut pel pujolisme durant 30 anys, que acabaria governant de la mà amb els hereus de CiU i essent els seus socis en un procés d'independència Red Bull Extreme. I qui li hauria de dir a Convergència que acabaria tirat al ring amb la cara desfigurada de Rocky Balboa i parcialment absorbida per ERC, després d'una llarga i intel·ligent digestió de pitó d' Oriol Junqueras. O qui li hauria de dir al PSC que acabaria fent un front comú amb el PP, amb un partit fal·laç (Cs) i coincidint en manifestacions amb gent d'extrema dreta. Qui li hauria de dir a Iniciativa per Catalunya que, a conseqüència del monogràfic en què s'ha convertit la política catalana, tindria en Joan Coscubiela un portaveu que entonaria discursos més plaents pel bàndol dels antisediciosos liderat per aquells (PP) que mantenen les fosses comunes de la dictadura, que han destruït l'estat del benestar, que han aconseguit convertir l'independentisme català en una opció de masses, que ho han saquejat tot i que a Catalunya tenen en Albiol un portaveu racista, fanfarró i pinxo. Qui els hi hauria dit a la gent de la CUP que aprovaria els pressupostos d'un govern liderat pels hereus d'aquells (CiU) que van deteriorar severament i de forma injustificada la salut i l'ensenyament públic de Catalunya, que té un munt de casos de corrupció sobre la taula i que ha fet de la Generalitat la més gran empresa de col·locació d'afins. El procés ha ajuntat molts estranys i antitètics en el mateix bàndol.

Quan ens tornaran les ideologies? Els partits que tenien més ideologia, avui tenen totes les de perdre. És el temps dels cínics.