Un treballador de banca glossa en una conversa de tren els moderns departaments de recursos humans convertits, durant aquests últims anys, en els «operadors de les cambres de gas de les empreses». Certament el nom en si és grotesc: recursos humans. Com si dins de les empreses n'hi hagués d'altres, com ara de recursos agropecuaris o alienígenes. Recurs humà! Com si l'humà fos un ingredient per elaborar salsitxes o per coure'l i fabricar pasta de paper.
Els habitants dels departaments de recursos humans s'han convertit en eficients sicaris. Pinxos que després d'articular un discurs molt estudiat i dissenyat adornat d'empatia acrílica -ho fan per evitar reaccions violentes-, disparen al treballador a sang freda i sempre apuntant a un òrgan vital. Discursos amb expressions com ara «t'ajudarem en tot el que podrem», «l'empresa et donarà el màxim de diners i et garantirà l'atur», «no hi ha més remei»... Sense mai esmentar el titular fonamental del tema que, segons diu cridant el treballador del banc dins del tren, és: «Te'n vas al puto carrer, pringat».
En general això de recursos humans és un invent modern que han situat entre els treballadors i la propietat o els executius de les empreses per garantir una operació precisa i fulminant sense que la sang es vegi, com passa a les pel·lícules de James Bond. Es van crear per alliberar de sutge les ànimes dels capitostos que en realitat firmen les sentències, habitualment per obtenir més guanys. Per evitar que, com en el passat, els treballadors de la fàbrica aprofitin un moment de sobreescalfament per tallar el coll a l'amo o per llescar amb la navalla el capatàs.
En cap cas són, en general, departaments dedicats a mimar el talent amb sensibilitat i creant estratègies per millorar la qualitat de vida i el benestar dels empleats, que en la majoria de casos sol ser una magnífica inversió que es transforma en una millora del rendiment i dels resultats. Les empreses que opten per aquest camí, tractant el treballador com un associat i com el gran actiu i patrimoni, solen tenir futurs prometedors. Les altres es converteixen en lúgubres penals i despietades trituradores d'il·lusions.
