01 de abril de 2017
01.04.2017

Cartes

01.04.2017 | 01:06

S´ofèn l´altre
per debilitat
Jesús Domingo Martínez Girona
La forma d´afirmar el que és propi mitjançant l´ofensa, recordo el programa de l´ETB, delata inseguretat i debilitat. Una identitat social, religiosa, cultural o regional, si és madura acull, veu en l´altre, no un enemic sinó una oportunitat per seguir creixent. Vivim en societats cada vegada més plurals. La pluralitat es percep com una amenaça quan es té por, i es té por perquè la pròpia identitat s´assenta sobre terreny inestable. La grandesa d´una tradició o d´una identitat es manifesta en la seva capacitat d´anar del particular a l´universal. Una tradició és gran i està actualitzada quan s´obre al món, quan abraça, quan no té por als desafiaments. Quan afirma també a qui la combat.


Mans Unides
Lluis Esquena Romaguera Torroella de Montgrí
L´organització catòlica Mans Unides fa una decidida crida a l´acció, que passa per estils de vida una mica més austers i fer una mica d´ajuda econòmica. Gràcies als seus més de 5.000 voluntaris i als seus socis i col·laboradors, pels voltants de 80 mil, Mans Unides és experta en posar en marxa accions autènticament transformadores, sempre de la mà de socis locals enganxats a les necessitats reals de les persones.
Tota aquesta «gent compromesa» és la que marca la diferència entre la vida i la mort per a moltes persones. És un motiu per donar-los les gràcies. Però també per demanar que n´hi hagi més com ells.


La pastanaga
ÀNGELA FERRER I MATÓ girona
Hi ha un petit conte que ens explica que un pagès tenia un ase que de cap manera volia avançar. Ja se sap que els ases són molt tossuts. Llavors el pagès, ja cabrejat, se n´inventà una. Sabia que al seu ruc li agradaven les pastanagues, així que en penjà una davant de ­l´animal, però de manera que mai la podia haure. I llavors l´animal avançava intentant aconseguir la pastanaga, que lògicament mai ho aconseguia. No us recorda la historieta la vinguda d´un personatge de Madrid oferint, és clar, no pastanagues, però sí quelcom tan temptador com són els diners. Mes crec que la trampa de la verdureta carbassa els catalans ja la sabem i és ­millor que no ens passi com al pobre ruc. Les promeses se les emporta el vent. O és: tico-taco o que el tal senyor se´n torni al seu regne, i mai millor dit. Els contes populars sempre tenen un ressò de veritat. Comprovat.


El català i l´administració
de l´Estat a Catalunya
josep m. loste i romero portbou
Per què hi torna a haver tants problemes amb el català relacionats amb les oficines d´expedició del DNI i del passaport? Recentment, a la comissaria de Reus (Baix Camp) un ciutadà de Valls va ser discriminat per voler fer servir el català.
Hauria de ser obligat que en totes les oficines d´«expedició de DNI» i passaports el personal d´atenció al públic tingués coneixements suficients acreditats de català per tal de poder atendre correctament en aquesta llengua i en castellà. Per què, en comptes de fer tanta demagògia a l´entorn de l´operació diàleg, el govern espanyol, a través del delegat del govern espanyol a Barcelona, no soluciona, de totes totes, aquesta qüestió tan injusta i discriminatòria? Així mateix, en els controls que es fan als aeroports catalans, i en tots els serveis d´atenció al públic que depenen de l´administració perifèrica de l´Estat a Catalunya s´hauria de complir la llei; és a dir, s´hauria d´atendre en català amb tota normalitat. Per altra banda, cal tenir ben present que en relació amb la llengua catalana, gairebé diàriament l´administració espa­nyola del PP incompleix, de forma premeditada, la CE, l´Estatut de Catalunya, la Llei de Política Lingüística 1/1999, i la Carta Europea de les llengües regionals i/o minoritàries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema