01 de abril de 2017
01.04.2017

De Gispert i les vergonyes

05.04.2017 | 12:41

Núria de Gispert, a qui alguns un dia van deixar ser presidenta del Parlament, ha fet quatre tuits fotent a parir en Josep Antoni Duran Lleida pel final d'Unió. Deixant de banda l'estil, amb frases com «La Unió de Duran va certificar ahir a la seva mort. Que no descansi en pau...», l'exdiputada destil·la odi per qui va ser el seu cap de files durant decennis i pel seu partit 29 anys. Demana en plural (referint-se, se suposa, als que van ser dirigents) que «retin comptes, que no s'amaguin». I tornant al singular (se suposa dirigint-se només a Duran) afegeix: «que demani perdó per haver falsejat el pensament dels fundadors del partit. Que reti comptes del deute de 22,5 M € produït per uns anys de disbauxa sense control ni transparència». En els 29 anys que de Gispert va ser militant d'Unió, no va passar res? Tot el que ha conduït a la liquidació del partit ha succeït els dos darrers anys, des que ella no hi és? On era Núria de Gispert quan s'investigaven, publicaven i jutjaven els casos Turisme i Treball? Què va fer quan militants li van fer arribar les denúncies d'allò que ara ella anomena «disbauxa»? En bona part d'aquells 29 anys, De Gispert va ser dirigent d'Unió, diputada d'Unió, consellera de Justícia per Unió i presidenta del Parlament gràcies a Unió. Aleshores era fàcil tapar les vergonyes d'aquells a qui acusa. Igual de fàcil és ara tenir memòria selectiva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema