01 de abril de 2017
01.04.2017

Pirates

01.04.2017 | 01:06

Black sails és una sèrie de pirates, «original de Netflix»: Flint, Vane, Teach, Rakham, Silver, Hornigold... són els bons, però dolents com la tinya. L'enemic, sobre el paper, l'Imperi Britànic, obsessionat per recuperar l'illa de la perdició: Providence, el paradís del sexe, del rom i del contraband. Això no obstant, ben avançada la trama –hi ha quatre temporades i capítols nous anunciats– entren a escena els malvats de veritat, els espanyols. Espanya, sempre Espanya, pels segles dels segles.

Els pirates d'aquesta ficció –alguns van existir, d'altres són pura invenció, com passa en els casos de Flint i Silver, protagonistes de L'illa del tresor de Robert Louis Stevenson– eviten els vaixells de guerra anglesos; els espanyols, els provoquen terror. De pirates de veritat en queden alguns a Somàlia; per aquí no se'n troben i, en tot cas, no acostumen a anar en vaixell –com a molt han treballat al Parc Tecnològic de la UdG, ves. Però els britànics i els espanyols, molt a pesar d'alguns, encara són (som, si parlem amb propietat) entre nosaltres i amenacen les «Providence» que alguns anhelen a Escòcia i a Catalunya, per citar dues regions a l'atzar. Els primers malden per batre l'enemic sobre el paper. Als segons els ha tocat ballar amb la més lletja: els malvats de veritat. A diferència de Flint i companyia, però, els abanderats de la Providence catalana han comès un error de calat des del primer dia de la seva lluita particular: subestimar l'enemic, Espanya, sempre Espanya, pels segles dels segles. Els «pirates» –en el bon sentit de la paraula, que en la sèrie són els bons– d'ara i aquí han encarat la batalla des de la condescendència cap al contrincant. L'han menystingut i l'han pres per una república bananera. L'han mirat massa vegades per damunt l'espatlla. L'han compadit i han pretès donar-li lliçons quan encara tenen molt per aprendre. Mentrestant el rival ha jugat el seu trumfo: el temps, de manera que allò que fa uns mesos semblava una victòria cantada, ara ja no ho és tant. Espanya, sempre Espanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema