Mariano Rajoy em recorda aquelles tietes que hi ha -o hi havia- a totes les famílies. Un bon dia es plantificaven al menjador de casa amb la idea de desgranar les seves flaques, sense commiseració. En molts casos ditirambes i salmòdies servien per evitar parlar dels temes més calents. Quina família no en té? Arribava un moment, però, que els visitats ja no sabien on amagar-se per esquivar l'avorriment. I si la tieta cometia l'error d'avisar amb temps que vindria, l'estampida era considerable. A Mariano Rajoy li ha passat una mica el mateix. Ha volgut reunir els empresaris, però els importants tenien altres compromisos. N'ha aplegat uns quants, això sí, i els ha explicat que l'Estat invertiria uns calerons en rodalies i en carreteres. Pluja de milions, n'han dit alguns mitjans, fotetes.
Fets els números que ha avançat, resulta que la pluja no arriba ni al 40% dels calerons que ja ens havien estat atorgats, planificats i pressupostats, però que s'han anat perdent abans de passar el Cinca. Igual com aquelles tietes, Rajoy també tria els temes de conversa. Via plasma sembla monotemàtic. Volen dir que no té una conversa massa prima? Per què hi haurien de voler parlar, si el tema més calent no es pot tocar?
La impressió que fa és que les seves promeses no emprenen el vol ni quan són de franc. Mirin que jo tenia l'ai al cor pensant que vindria amb un pacte fiscal sota el braç i que els catalans ja començaríem que si sí, que si no... Però ni així. Els innocents -o interessats- diuen que es mouen, però de moment l'únic que han mogut és el pobre Francesc Homs. Sort que s'hi han solidaritzat els demòcrates que queden. Les tietes aquelles, si més no, eren entranyables.
