02 de abril de 2017
02.04.2017

EL DRET DE CORRECCIO DELS PARES: ES POT CASTIGAR ELS FILLS?

02.04.2017 | 06:30

El debat sobre fins a quin punt l´anomenat dret de correcció dels pares sobre els seus fills pot justificar o no determinat tipus de càstigs ve de lluny. Avui la pàtria potestat s´entén més com un servei, una funció dels pares en benefici dels fills, que sempre s´ha d´orientar a l´interès del menor.
Malgrat els anteriors principis, notícies com «Un acusat de maltractar el seu fillastre declara que només volia corregir-lo després de sostreure una bicicleta», o «Prohibeixen a un pare apropar-se als dos fills durant un any perquè els va pegar», apareixen amb certa freqüència en diaris i premsa escrita. I, si d´una banda els mitjans de comunicació haurien de donar compte de qualssevol fets violents fins que la mentalitat i cultura social acceptin que, com a comportament generalitzat, el maltractament no pot ser el fonament de la formació i educació dels fills, la veritat és que resulta, alhora, necessari contrastar si els nostres legisladors, amb la modificació de l´article 154 del Codi Civil, han incorregut o no en certs excessos en el seu afany protector dels menors. Cal tenir en compte que la supressió de la facultat de correcció limita l´exercici de la pàtria potestat dels pares, si més no en el seu enteniment tradicional.
Resulten molt cridaneres les sentències que de tant en tant salten als titulars de premsa donant compte de la condemna a pares per haver maltractat els seus fills:
– L´Audiència Provincial de Ciudad Real, amb data 26 de febrer de 2009, va confirmar la sentència de condemna a una mare per donar dues bufetades a una filla menor que li van causar lesió. Va ser culpada com a responsable d´un delicte de maltractament en l´àmbit familiar, per l´aplicació de l´art. 153 CP, a la pena de 56 dies de treball en benefici de la comunitat.
– La secció 2a de l´Audiència Provincial d´Alacant va ratificar la condemna de tres mesos de presó per un delicte de maltractament en l´àmbit familiar imposada a un pare que va bufetejar el seu fill de 13 anys perquè havia arribat a casa dues hores més tard del que li havia dit.
– L´Audiència Provincial de Jaén nega la possibilitat que els pares corregeixin els seus fills amb actes físics, encara que després ho admet en casos de petita entitat. Qualsevol ús del càstig físic és punible, diu, però hi ha alguns actes físics sobre els fills que per la seva insignificança no ho serien. La simple bufetada, el mer flagell quan hi hagi una prèvia actitud rebel del fill, on no es causi lesió podria quedar impune.
– El Jutjat penal núm. 3 de Terrassa va imposar a un pare, com a autor d´un delicte de maltractament en l´àmbit familiar, tres mesos de presó i la prohibició d´aproximar-se al menor, al seu domicili (viu amb la seva mare), al seu col·legi o a qualsevol lloc que el nen freqüenti.
– El Jutjat penal núm. 2 de Pamplona va condemnar a 56 dies de treballs en benefici de la comunitat i a sis mesos d´allunyament per un delicte de lesions a un pare que va pegar el seu fill de 8 anys perquè no feia uns deures. Segons indica la sentència, l´acusat, «en estat de màxima irritació» perquè el seu fill trigava dia i mig per fer els deures de matemàtiques, «li va donar un clatellot, el va agafar amb força del braç esquerre, el va aixecar de la cadira on estava assegut, el va llançar sobre un llit i li va donar diversos cops als glutis».
– Una sentència del Jutjat Penal núm. 4 de Màlaga ha prohibit a una mare acostar-se a la seva filla a menys de 300 metres i comunicar-s´hi per cap mitjà durant un any per haver-la pegat en públic.
– El Jutjat penal número 1 d´Almeria ha absolt una dona que s´enfrontava a nou mesos de presó a petició de la Fiscalia, acusada per un presumpte delicte de maltractaments per treure-li el mòbil al seu fill de 15 anys perquè es posés a estudiar.
L´existència de deures dels menors en l´àmbit familiar no és una novetat en la legislació civil, en la qual els diferents Codis tradicionalment han recollit els deures dels fills en regular les relacions paterno-filials, establint al mateix temps que unes obligacions dels pares, també uns deures dels fills. En aquesta línia, convé recordar l´art. 155 del Codi Civil espanyol, que no ha estat modificat des de la seva promulgació, i que disposa que «els fills han de: 1r Obeir els pares mentre romanguin sota la seva potestat, i respectar-los sempre. 2n Contribuir equitativament, segons les seves possibilitats, a l´aixecament de les càrregues de la família mentre convisquin amb ella».
A Catalunya, l´art. 236-17.3 del Codi Civil de Catalunya estableix que «els progenitors i els fills s´han de respectar mútuament. Els fills, mentre estan en potestat parental, han d´obeir els progenitors, llevat que els intentin imposar conductes indignes o delictives. Els progenitors poden corregir proporcionada, raonable i moderadament els fills, amb ple respecte a la seva dignitat».
D´aquestes regulacions, té especial interès per al tema que ens ocupa allò relatiu als deures d´obediència i respecte, a l´abast dels mateixos i a la relació d´aquests deures amb el dret de correcció dels pares. El deure d´obediència arriba als fills mentre romanguin sota la pàtria potestat dels pares, de manera que s´extingeix amb la pàtria potestat, i en conseqüència, només arriba als fills menors d´edat no emancipats. Quant al seu contingut, els fills han de complir els mandats i ordres lícites que reben dels seus pares en l´exercici de les seves facultats. El deure d´obediència, lògicament, està limitat, ja que no pot exigir-se davant ordres que no respectin la dignitat del fill o els béns i drets de la seva personalitat (per exemple, pretenent la imposició al fill de creences religioses o idees polítiques). En aquest sentit, l´art. 236-17.3 del Codi Civil de Catalunya assenyala expressament que els fills deuen obediència, «llevat que se´ls intenti imposar conductes delictives o indignes».
Ara bé, quins són els paràmetres a tenir en compte per determinar si la facultat de correcció pren o no una forma raonable i moderada? I què s´ha d´entendre per corregir? En aquest sentit, s´ha d´entendre que els pares en amonestar o reprendre el seu fill corregeixen la conducta del mateix dirigint-la en la direcció adequada, però quina és la direcció adequada?
Totes les societats, primitives o modernes, defineixen un tipus de comportament adequat per als pares envers els seus fills i estableixen les funcions que a cada un els corresponen. Evidentment, aquest comportament ha de ser el que els pares considerin més propi i proper als seus valors i principis, al mateix temps que respectuós amb les concepcions ètico-socials imperants, però, no és això una manifestació d´autoritarisme? No xoca frontalment amb la consideració dels menors com a subjectes de dret? El que resulta evident és que els pares no poden utilitzar vies agressives per fer veure als seus fills el que està malament en la seva actitud i de cap manera està justificada l´agressió a un menor. No obstant això, vol això dir que donar un «bolet» a un fill és una conducta integrant del delicte de violència domèstica?
El càstig físic és una forma social, i fins fa poc legalment acceptada, de violència contra els nens que vulnera els seus drets fonamentals a la integritat física i la seva dignitat. Actualment l´ús del càstig físic «raonable i moderat» dins de la família, és a dir, dels pares cap als seus fills menors, és acceptat, si no de forma legal, si almenys socialment, a aquesta conclusió s´arriba si observem les dades d´un estudi realitzat pel Centre Estatal d´Investigacions Socials l´any 2004. Aquest estudi mostra com només el 25,6% dels adults pensaven que calia donar una bufetada als seus fills per imposar-los disciplina, mentre el 74,4% dels adults pensaven que no. Però hi ha una evidència confusa referent a això, perquè quan se´ls pregunta en general si alguna vegada cal pegar un nen, el 56,9% dels adults espanyols continuen pensant que podria ser-ho. D´aquesta manera, sembla que els adults perceben diferent la situació depenent de si pensen en una situació concreta amb els seus propis fills o en una regla general.
Tenint en compte l´anterior, és el càstig un instrument de correcció? A la vista de la reforma que en el Codi Civil va efectuar la Llei 54/2007, en matèria del dret de correcció dels pares, seria fàcil concloure que aquest dret està proscrit i que, en conseqüència, qualsevol actuació d´un progenitor emparant-se en la esmentada facultat seria il·lícita.
En conclusió, quins mètodes o formes d´esmenar conductes, diferents al càstig físic, tenen els pares? Al meu entendre, les d´advertir, reprendre o amonestar el menor per conductes o comportament indeguts i també la d´imposar càstigs diferents del càstig físic, com la reprensió verbal, l´advertència de privació de determinats béns materials o objectes lúdics del menor o la prohibició que realitzi activitats del gust especial del menor, com per exemple, privar-lo de la «Play» durant un temps, no permetre-li veure la televisió en hores o dies determinats, no sortir de casa un dia festiu amb els amics, retirar-li l´ús del telèfon mòbil durant un temps, etcètera.
La Llei 54/2007 va suprimir el dret de correcció per donar resposta als requeriments del Comitè de Drets del Nen, però els pares continuen tenint facultats per vetllar i corregir els seus fills.
En definitiva, els pares tenen el dret i el deure d´educar, vetllar i procurar formació integral als seus fills. Amb la reforma legal de 2007, va quedar suprimida la facultat de correcció que, de manera raonable i moderada, recollia l´últim paràgraf de l´article 154 del Codi Civil. Però, per què es va suprimir el dret de correcció?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema