02 de abril de 2017
02.04.2017

QUAN ES TAPAVEN LES IMATGES

02.04.2017 | 06:30

Abans de les reformes en la celebració de la Setmana Santa, la preparació per als dies sants, iniciada el Dimecres de Cendra, s´incrementava en la Setmana de Passió. Ara el que tradicionalment anomenàvem Diumenge de Passió s´ha convertit en el cinquè diumenge de Quaresma, i ha perdut el caràcter extraordinari que havia tingut. El dissabte anterior d´aquell Diumenge de Passió, es cobrien amb una cortina o s´embolicaven amb una tela morada les imatges que en la majoria de les esglésies s´hi veneraven amb profusió. I fins i tot la imatge de Jesús clavat en la creu. Es tractava de donar en aquelles dues setmanes tota la importància a la persona de Crist en les celebracions de la institució de l´Eucaristia el Dijous Sant, la passió i mort del Senyor, el Divendres i la Resurrecció el Dissabte i Diumenge. Durant la que s´anomenava Missa de Presantificats, en la cerimònia de la veneració de la creu, mentre el portant del Crucifix, amb els seus acòlits, avançaven per la Via Sacra, s´anava retirant el vel que cobria la imatge, durant les tres estacions, en cadascuna de les quals es cantava l´Ecce lignum Crucis... El dissabte de Glòria, mentre les campanes anunciaven a tot vent el triomf de Crist Ressuscitat, es destapaven totes les imatges.
Durant aquella setmana i escaig en què totes les imatges i fins i tot els retaules eren tapats, els temples presentaven un aspecte singular. En la majoria dels casos es tractava de posar una cortina davant el retaule o la imatge. Però també es donava el cas d´embolicar la imatge de tal manera que semblava un fantasma. Quan encara en els enterraments s´anava en comitiva des del domicili del difunt fins al temple parroquial, i des d´allí fins al que encara s´anomenava portal del Carme, quan ja no hi havia l´antic portal, el seguici anava precedit pel clergat parroquial, amb Creu alçada. I si es tractava d´un dia d´una d´aquelles dues setmanes, la Creu anava embolcallada amb el preceptiu drap morat. El que feia un efecte molt estrany. El mateix passava en la processó de la benedicció del Ram.
La primera vegada que vaig tenir ocasió de visitar el monestir de Poblet tenia un especial interès a contemplar el retaule, obra de Damià Forment. Era un dia de la Setmana Santa i em vaig trobar que el retaule apareixia tapat per la preceptiva cortina morada. Quan, uns anys més tard, vaig repetir la visita ja vaig procurar que no fos dintre la Setmana Santa ni la de Passió.
Aquell antic costum, com molts altres detalls que ara ens costaria d´entendre, ha passat a ser història i, per als més vells, un antic record. Però sí que podem comprovar que en els temples més moderns s´ha reduït al mínim el nombre d´imatges, com també s´ha anat prescindint dels altars laterals, que abans abundaven en tots els temples. A la nostra ciutat el primer cas que es donà fou el del temple parroquial de Sant Josep, l´any 1952. Una parròquia on més de deu anys abans del Concili ja s´hi feien presents moltes pràctiques que després el Concili promulgà. En aquell temple no es taparen mai les imatges, el que sí es retirà fou la imatge de Sant Josep que figurà un temps en el presbiteri, fins que es disposà de la nova que obrà en Domènec Fita i que, com la de la Verge, ocupen no el lloc preeminent, sinó el que més els correspon. El que es tracta és de donar la major importància a la taula del sacrifici eucarístic.
Podríem parlar també d´una altra Setmana de Passió i d´ocultació d´imatges religioses, setmana però molt més llarga, ja que durà prop de tres anys i afectà la presència de les imatges religioses. El dia vint de juliol del 1936 es destruïren, es cremaren o es tiraren al riu un gran nombre d´imatges. Gairebé totes les que es veneraven en els diversos temples de la ciutat. Al cap d´uns dies, una ordre governativa obligava tots els ciutadans a desprendre´s de totes les imatges, llibres, estampes i qualsevol objecte de caràcter religiós. S´habilità el solar sense edificar de la Gran Via on els anys 40-50 s´hi edificà la seu del Govern Civil. Aquell espai que la veu popular batejà amb el nom de cementiri dels sants s´anava omplint, mentre periòdicament un camió anava portant el seu contingut al lloc on tot seria cremat. Qui més qui menys portava alguna cosa a aquell nefast dipòsit. Però també tothom es reservava el que més estimava, per ser guardat, ben amagat, per retrobar-ho quan hagués passat la maltempsada.
Es pot dir que es tornaren a tapar els sants, com si fos una llarga Setmana de Passió. I la reserva es practicà de ben variades maneres. Podem recordar el cas de la llibreria Geli de l´Argenteria. L´establiment comercial portava el nom de Llibreria de Sant Josep. En una fornícula situada en un lloc vistent de la botiga hi havia una imatge de sant Josep. Aquella imatge es mantingué sempre en el seu lloc, però posant-hi al davant una cortina que dissimulava la seva presència. Acabada la guerra es retirà la cortina, com si es tractés del Dissabte de Glòria. M´explicà el senyor Francisco Geli que els llibreters foren convocats a l´edifici de la Generalitat, antic Govern Civil, per advertir-los que havien de portar tots els llibres de caràcter religiós, per tal de ser destruïts. Un dels reunits, potser el mateix senyor Geli, suggerí que aquells llibres podien ser venuts als països de l´Amèrica llatina i el producte de la venda dedicat a despeses de la guerra com podia ser la compra d´armament. La idea fou molt ben rebuda, i els mandataris ordenaren que cada llibreter presentés una llista dels llibres que quedarien en el seu poder fins que se´ls demanessin. La llista es presentà; però del tema no se´n parlà mes. Aquells llibres quedaren fora de la vista del públic, fins que s´acabà la guerra. Un llibre molt usat en aquell temps era el que portava per títol Guia del cristià. Quan la fúria iconoclasta hagué perdut una mica la seva virulència a Can Geli les persones de confiança podien comprar reservadament aquell llibre proscrit. Acabat aquell tràgic període, tots els llibres religiosos es tornaren a posar a la venda mentre no fossin escrits en català, i el senyor Geli tornà a vendre clandestinament la Guia del Cristià a les persones de confiança.
En aquell temps existia una altra llibreria Geli amb entrada pel carrer de l´Albereda i la rambla Verdaguer. Portava el nom de Llibreria del Sagrat Cor, i estava situada davant mateix del temple del mateix nom. Però aquella no pogué amagar res ja que el dia vint de juliol del trenta sis, quan acabaren de saquejar i incendiar el temple, passaren a destrossar la llibreria.
A la paret exterior del primer pis de la casa Viñas de la plaça del Molí hi ha un mosaic amb la imatge de la Puríssima. Un plafó semblant hi havia en una casa, ja no existent, del carrer Àlvarez de Castro. Un i altre van ser curosament coberts amb una capa de guix i, passada la tempesta, es tornaren a descobrir. Semblantment ocorregué amb la inscripció que diu Ave Maria que figura en el frontó d´una casa del carrer Eiximenis.
En totes les cases hi havia imatges i llibres que no es portaren al Cementiri dels sants i es camuflaren de mil maneres. Imatges que es vestiren per aparentar que eren nines de joguet o d´ornamentació. Llibres que es camuflaren entre els d´estudi o de passatemps. També algunes imatges i altres objectes pietosos s´enterraren o s´amagaren en els llocs més insospitats. És possible que, per la prematura mort del seu propietari, algu ns hagin quedat introbables.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema