George W. Bush, Bush Nen, se´ns ha fet artista pintor i, entre les seves influències (ja saben, aquells models dels quals només prenem els seus defectes) cita, el molt atrevit, Joaquín Sorolla, de qui diu seguir els seus passos, en concret marcant el pas, ja que la seva última exposició es titula Retrats del coratge. L´homenatge d´un comandant en cap als guerrers nord-americans. No està gens malament per tractar-se d´un noi de casa bona que no se sap si va fer la mili però que, per descomptat, es va desfer del Vietnam i com heroic aviador de la Guàrdia Nacional va aconseguir condecorar-se amb el floró d´unes hemorroides, segons l´historial mèdic fet públic pel seu gabinet presidencial.

Entre les experiències més cruentes d´aquest Bush s´explica l´haver-se operat d´angines. Bé, i dedicar-se a la pintura. En aquest àmbit patirà les sevícies que li corresponguin doncs l´esperen els crítics: haver triat l´ofensiva del Tet o Hamburger Hill. Els crítics, estimat, gairebé sempre et posen a parir, també si ets bo, ja que solen agradar els que són estudiadament dolents. En fi, que el nostre artista ja té filiació, doncs invoca Lucian Freud com a presència auspiciosa a títol de mestre. Em sembla molt bé que a Georges Winston l´empari algú de la família Freud, encara que sigui el pintor.

Bush Nen, després de la presa de Bagdad, va desfilar per la coberta d´un portaavions vestit amb una guerrera d´aviador i armat amb un gall dindi de goma i fins Norman Mailer li va semblar maco. Ara ha deixat enrere els models d´alta costura militar per caure de potes en l´art, de manera que al crític Philip Kennicott li sembla la seva pintura «sofisticada i càlida». Per pilota es mereix que li regali mitja dotzena de quadres, potser algun dels retrats que va pintar abans, com el de Josemari Aznar, que espero no pengi a l´habitació dels nens. Això acabarà donant diners. Els hereus de Churchill, que també pintava, van lliurar els quadres de l´avi per eixugar un deute amb Hisenda, és a dir per aconseguir que paguin altres. Com al Vietnam.