03 de abril de 2017
03.04.2017
40 Años
40 Años

Pobresa i indiferència

03.04.2017 | 10:04

Una de les pitjors actituds a la nostra societat, i cada dia més accentuada, sol ser la indiferència, tancar els ulls davant les realitats i sobretot desentendre´s dels problemes de les persones que tenim al costat. Som capaços de sortir al carrer per reclamar solucions per a problemes que es produeixen a milers de quilòmetres de distància, però ens incomoda comprovar que algú proper ens necessita i reclama la ­nostra ajuda, la nostra comprensió. Ens estem acostumant a passar pel fang sense embrutar-nos, a parlar dels necessitats sense comprometre´ns, a veure la pobresa com si no ens afectés a nosaltres. Som capaços de mostrar que tenim molt bons sentiments per a aquelles persones que estan a milers de quilòmetres, i en canvi ens molesten els necessitats que tenim a l´abast de la mà.

Pel simple fet d´escoltar tristes notícies, de veure desgràcies i contemplar misèries, sembla que la nostra consciència es va narcotitzant i fent insensible al dolor dels que pateixen. Però el cert és que a la nostra ciutat hi ha moltes persones que passen per situacions de necessitat, i fins i tot ­senten vergonya de trobar-se en tal situació. Són com persones invisibles que ni tan sols poden confiar en els seus veïns. Hi ha famílies que pateixen problemes i situacions injustes o preocupants que viuen amb dolor i solitud, sense trobar sortida o ajuda adequada.

El tema de la pobresa no és un tema menor, ni una realitat que puguem ignorar o amagar. Hi ha situacions extremes que creen incomoditat, com és el fet de persones que viuen al carrer, o persones sense mitjans que es veuen forçats a ocupar habitatges buits, o famílies que tot i tenir algú que treballa no disposen del necessari per arribar a fi de mes i fer front a les necessitats més bàsiques.

En els últims anys massa persones han caigut en el que coneixem com a pobresa crònica, essent la causa principal la manca de treball, o també de salaris insuficients. I el sistema públic de protecció ni és suficient, ni disposa dels recursos necessaris ni facilita, activament, la reinserció dels més afectats per la pobresa. És un greu problema que no podem ignorar i que exigeix compromisos per fer una societat més inclusiva, que no sigui indiferent als problemes dels que tenim al costat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema