Està de moda el pessimisme i és cert que no falten raons per tenir-lo, per poc que un estigui mínimament informat. Soroll de sabres a Europa central, a l'Orient Mitjà, a la península de Corea i al mar de sud de la Xina; crisi econòmica planetària que ha colpejat durament certs sectors de població tot i el creixement macroeconòmic que ha portat la globalització; escalfament global i indiferència culpable de molts davant el problema; gent que fuig de la guerra i la misèria per topar-se amb filats; terrorisme salvatge...

Tot això és veritat, però també passen coses bones, com que tenim a Europa el millor estat de benestar del món; vivim millor i més temps que mai en la història; la sanitat i educació generals milloren el nostre físic i les nostres ments; viatgem com mai ho hem fet; la revolució tecnològica i la de la informació ens obren noves fronteres, igual que els avenços en la biologia o en l'astronomia, fins al punt que pot ser a prop la creació de vida artificial o la trobada amb altres formes de vida extraterrestre. Vivim en un món fascinant i jo, per descomptat, no hauria desitjat viure en cap època anterior. Al contrari, la meva curiositat es dirigeix al futur i envejo el món que veuran els meus nets i que no puc ni imaginar. És que imaginaven els meus avis internet?

Això ve a tomb per Europa. Tenim problemes i no cal amagar-los o negar-los, però molt més grans són els nostres èxits perquè en seixanta anys hem creat un estil de vida únic i que el món sencer ens enveja. Qui ofereix avui al món educació i sanitat gratuïtes per a tothom, democràcia, pensions, salari mínim, vacances pagades, seguretat social i igualtat de gènere? Un sistema que vigila i controla la qualitat del medi ambient, del menjar i de les medicines, que va néixer amb sis membres i avui en té 27 (després de la fugida britànica) i hi ha llista d'espera per entrar. Un club que es va crear per evitar guerres en un continent devastat pels conflictes i que ha reconciliat els europeus fins al punt que una guerra sigui ja impossible dins de la Unió Europea. Un continent titllat d'hedonista pels que ens envegen perquè té el 50% de la despesa social mundial. No hi ha qui doni més.

Per això el que hem de fer és protegir aquest llegat i perfeccionar-lo, lluitant contra els populismes racistes i insolidaris que des de diverses òptiques d'extrema esquerra i d'extrema dreta pretenen destruir-lo, cosa a la qual segurament no farien tampoc fàstics Vladimir Putin i Donald Trump, encara que per raons diferents. Hem de garantir la nostra seguretat tant exterior com interior, ja que per desgràcia la guerra no és aliena a la perifèria de la nostra Unió. L'hem tingut fa pocs anys a Iugoslàvia i ara mateix a Ucraïna, i arriben a les nostres costes refugiats famèlics i immigrants econòmics. El terrorisme assota les nostres ciutats des de Brussel·les a París, i des de Niça a Berlín i Londres, per parlar només dels últims atemptats. I patim insuportables desigualtats econòmiques que són a la base del rebuig a les fronteres obertes i al cosmopolitisme que han estat sempre part important de les nostres senyes d'identitat, com també els nostres valors són avui qüestionats pel liberalisme i el racisme que creixen en Europa central i del qual són bon exemple els comentaris estúpids que acaba de vomitar el cap de l'Eurogrup, Dijsselbloem, en dir que al sud no podem pretendre ajudes quan ho gastem tot «en vi i dones». No és amb misogínia i estereotips com es construeix un present compartit.

Aquests problemes hi són però la bona notícia és que la seva solució és una cosa que només depèn de nosaltres. Per a això cal rellançar el projecte europeu centrant-nos en l'important i atenent en primer lloc les preocupacions dels ciutadans amb una política expansiva que lluiti contra la pobresa, creï llocs de treball especialment per a joves, i que tingui el suport de mecanismes de redistribució de rendes. A més, cal completar el que ens falta de l'estructura institucional de la zona euro, que no és poc, amb la deguda fiscalització de tot el que es faci per part del Parlament Europeu, font de legitimitat democràtica.

També necessitem una política de seguretat que garanteixi les nostres fronteres, distingint entre refugiats i immigrants econòmics, i que faci front al terrorisme amb més cooperació i coordinació entre serveis d'intel·ligència i forces de seguretat, sense oblidar dotar-nos de mètodes sofisticats davant el repte que suposa un ciberterrorisme en franc creixement. I com que tenim veïns complicats, necessitarem també una política exterior i una política de defensa al seu servei.

Molt important serà reforçar els sentiments de pertinença a la pàtria comuna europea, invertint en educació i investigació, estenent el programa Erasmus a l'educació professional, abaratint l'Eurail i facilitant el reconeixement de titulacions i la mobilitat professional entre els nostres països. Una joventut formada en valors democràtics compartits i en la consciència de pertànyer a la pàtria comuna europea serà la millor garantia per al nostre futur. No dic que sigui fàcil però sabem el que hem de fer i per això hem de posar-nos a treballar quan passin les eleccions alemanyes. Els diferents escenaris presentats per Juncker són una bona base de partida per al debat perquè sense Europa el nostre futur serà més ombrívol i el nostre nivell de vida molt més pobre. Cal no oblidar-ho.