04 de abril de 2017
04.04.2017
40 Años
40 Años

La xarxa dels rabiosos

04.04.2017 | 09:52

La tesi que repeteixen els editors i els professionals dels mitjans de comunicació és aquesta: per plantar cara a l'avanç de la postveritat i per combatre l'imperi de la mentida el millor remei són els mitjans de comunicació seriosos i les capçaleres de solvència contrastada. Però la realitat és que un gran nombre de capçaleres amb fama de serioses i solvents relaxen l'exigència en les seves versions digitals, i donen peu a la proliferació dels trolls (monstres) i els haters (odiadors).

Els webs de massa diaris i emissores permeten l'ús de noms inventats, de pseudònims o nicknames en els seus espais de debat, i aquests valents que amaguen la seva identitat diuen impunement barrabassades de l'alçada d'un campanar. Menteixen, insulten, desqualifiquen, criden, ofenen la sensibilitat i la intel·ligència i apedreguen tot aquell que els qüestiona. Trolls en estampida, haters en multitud.

Els diaris de paper seriosos fa molts anys que no permeten l'ús de pseudònims a la secció de cartes al director, i en canvi, molts d'ells ho admeten sense problemes a les seves versions digitals. Però van més enllà, i amb el pretext d'un suposat deure d'informar del que es cou a les xarxes converteixen en notícia les anònimes escopinades de verí.

Al mateix temps, cadenes de televisió públiques i privades obren finestres a la pantalla per on circulen missatges que només en un percentatge mínim estan signades amb noms i cognoms autèntics i rubricades per una foto real de l'autor.

Per combatre l'odi i la metzina de les xarxes, els mitjans que s'autodenominen seriosos han de posar fi a aquesta tolerància i exigir la identificació pública a tothom que hi vulgui aparèixer, per tal que se'l pugui fer respondre de les seves manifestacions. I en cap cas, sortir a pescar escopinades verinoses per animar la programació o per guanyar clics.

Això sí: serà bastant difícil convèncer els usuaris de les xarxes digitals perquè donin la cara mentre una persona pugui ser condemnada a un any de presó i set anys d'inhabilitació per haver explicat acudits dolents sobre la mort de Carrero Blanco. Aquesta sentència és una incitació, ja m'imagino que involuntària, a l'ús de perfils falsos ben difícils de rastrejar, cosa que, naturalment, no recomano; ans al contrari: el que convé és debatre serenament amb raons argumentades, escoltar més del que es parla (o llegir més del que s'escriu) i no ofendre ningú. Oi?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema