Cartes

jordi manel coll prat llagostera

En primer lloc a la Sandra d´admissions per agilitzar el meu ingrés. A l´equip de cirurgians, amb el doctor Ferran al capdavant, no els vull anomenar tots, per no deixar-me a ningú. Als del quiròfan i als de l´equip de reanimació, perdoneu pels ensurs que us vaig donar quan el Barça marcava un gol el dia de la remuntada Barça-PSG. També vull agrair molt especialment a la Vicenta que em facilités poder escoltar la final de la TDP de CatRadio quan em vaig quedar sense bateria en el mòbil.

A l´equip de neteja, sobretot a la Carmen, que cada dia, només començar, em venia a saludar amb el seu típic «marquès de...» i em donava ànims per començar un nou dia, i finalment, i molt efusivament , a tot l´equip d´infermeria i auxiliars per tot el tracte rebut, que tot i els meus cinquanta-vuit anys, em vau fer sentir com un nen mimat, molt ­apreciat, i molt estimat. No trobo la paraula per agrair tot el que heu fet per mi. Moltes, moltes gràcies.

Resposta al Sr. Josep Cassany Masó

August Benito Baró girona

En resposta a la carta del Sr. Josep Cassany Masó, publicada al seu diari diumenge passat, després de llegir-la, el primer que he pensat es que aquest se­nyor ens parla d´un altre concert. Jo també hi era al concert de «Symphonic Rhapsody Queen», i he de dir que s´hauria d´haver entès que el concert no volia imitar Freddy Mercury ni a Queen. Un cop paït que ell ja no hi és, cal veure que es tractava un homenatge a la música de Queen i no d´una vulgar imitació del seu líder. Ja n´hi ha que l´imiten en la veu, els gestos, la vestimenta, i fins i tot el físic, però aquest no era el cas. Els cantants podien agradar més o menys, però convido a entrar a internet i informar-se de la trajectòria de cada un d´ells per adonar-se de que parlem de gent reconeguda mundialment; potser el que menys, l´espanyol Pablo Perea, però malgrat tot va complir amb escreix.

Queen abusava del playback, i aquí tot és directe. S´ha dit fins i tot que s´abaixava el tó dels temes perquè els cantants no hi arribaven i això és fals i fàcil de comprovar. Jo, a part d´aficionat a la música, soc músic; no un gran músic, però tinc l´oïda suficient per adonar-me quan alguna cosa no sona, i igual que el 99,9% dels presents, vaig gaudir moltíssim del concert. El que l´orquestra fallava o els cantants no se´n sortien no sé d´on ho ha tret, perquè a mi em va semblar una interpretació sensacional, fusionant amb nota el rock amb el clàssic, amb menció especial per al guitarrista Christian Vidal. Els cantants són boníssims, i encara que hi ha gustos per a tot, de decebedor res de res. Els assistents eren amants de la música de Queen, i excepte uns pocs, tothom va sortir content. En Freddy ja no hi és, però hi ha al món grans cantants i divendres passat vam gaudir d´alguns d´ells.

Autocars sense cinturó

Josep Antoni Martín Pérez girona

El 20 de març passat es commemorava l´any de l´accident d´autocar a Freginals en què 13 persones van perdre la vida i 36 més van quedar ferides. Aquell mateix dia el Govern anunciava que farà divulgació entre els passatgers perquè es cordin el cinturó de seguretat i jo i la meva dona viatjàvem, entre Palamós i Girona, en un autocar de l´empresa SARFA sense opció de ­cordar-nos els cinturons, perquè no n´hi havia. La nostra sorpresa ha estat la resposta del Servei de Transports de Girona, després de l´oportuna inspecció, a la queixa que hi vàrem trametre: «El bus de línia que va prestar aquesta expedició el dia 20/3/2017 (...) efectivament ­únicament porta cinturons a les places sense protecció frontal, però aquest és un fet conforme a la normativa vigent que obliga únicament a instal·lar aquests dispositius a tots els seients en els vehicles matriculats a partir de 2007». O sigui, que si teniu un accident, ja sabeu què us toca.