05 de abril de 2017
05.04.2017
40 Años
40 Años

Els odis quotidians

05.04.2017 | 07:19

He llegit recentment dos textos que m'han inquietat i m'han fet pensar durant hores i dies. Tots dos tractaven un mateix tema. I he de dir que és una qüestió sobre la qual he reflexionat tota la vida: l'origen de la maldat humana. Per què els éssers humans són, a vegades, mala gent? D'on ens arriba la perversió, el mal cor, l'instint de fer sang? Es tracta d'una qüestió que ha ocupat el pensament de molts estudiosos de la conducta humana: filòsofs, sociòlegs, pedagogs, antropòlegs, psiquiatres, psicòlegs... No sé si ho han arribat a escatir de forma clara. El problema és el mateix de sempre: es tracta d'una perversió de la naturalesa humana, d'una tendència genètica encastada en el racó més profund de l'ànima o és un aprenentatge que fem dins la cultura, també una perversió que aprenem en la societat. D'una manera més simple podríem dir: som mala gent de natural o ho som perquè hem vist que altres ho eren i hem acabat aprendre'n?


El primer dels articles és de Ramon Aguiló, l'admirat batlle de Palma, amb qui em passa una cosa estranya: amb més d'un noranta per cent de les seves opinions polítiques no puc estar d'acord, i no obstant puc avenir-me amb més d'un noranta per cent de les seves opinions morals. Hauré de fer-m'ho mirar.


El cas és que hi parla de l'odi. De l'odi a l'adversari i de la ferma promesa d'aniquilar-lo, de l'odi als partits polítics, de l'odi entre els propis electors. «L'odi del nostre temps ?diu? és la gasolina que incendia les xarxes socials. És l'hereu de les lluites caïnites del segle XIX, de les matances durant la guerra, de la dictadura assassina i implacable». L'odi del nostre temps. Els odis quotidians. Llavors, pagaria la pena preguntar-se: D'on surten? Què és el que mou l'odi que només espera l'oportunitat de manifestar-se? Si llegesc amb deteniment el text, diria que l'odi constitueix un sentiment o un instint activat per la degeneració social i política. Per tant, la conseqüència d'un estímul social. No ens diu si els éssers humans ja vàrem néixer amb l'odi encastat a l'entranya, si el portam inscrit en l'entretela de la nostra genètica, o si, contràriament, hem après d'odiar dins la cultura. No puc dir, perquè no en tinc notícia, si els ximpanzés, que són els nostres cosins, s'odien entre ells com ho fem els humans, si es fan putades, i es persegueixen, i s'assassinen, i es torturen, i es fan la guerra. Diria, no obstant, que els humans sentim una certa atracció cap al mal. Ens atreuen les maldats com les orquídies atreuen les abelles. Sant Agustí diu que el mal « convocat spectatores». Sempre hi ha algú que gaudeix de veure les putades, i s'alegra si són fetes amb enginy, i hi passa un guster.


L'altre escrit a què he fet referència és l'entrevista que Natalia Vaquero féu al professor de Psiquiatria Adolf Tobeña, el qual acaba de publicar Neurología de la maldad. Tobeña es riu de Rousseau, de Hanna Arendt i de qualsevol que pressuposi que la maldat s'aprèn per contagi, que afirmi que la perversió és una conseqüència d'un conjunt de factors ambientals. Llavors defensa l'existència d'uns gèrmens biològics en els quals es funda la maldat. Hi ha gent perillosa, predisposada al comportament amoral i conflictiu. I diu que existeixen centenars de gens identificats per la seva propensió a la puteria. La mala gent ja neix mala gent. Hi ha a qui la dolenteria li ve de fàbrica, d'altres són uns bonatxassos, i això també els ve de fàbrica. «La càrrega biològica ?afirma? explica el 70% de les inclinacions a fer mal i a no sentir el dolor de l'altre». Aquells que arriben a fer les atrocitats més detestables «és perquè s'ho passen bé, fent-les, i gaudeixen de veure patir els altres, i d'aquesta manera arriben al clímax del plaer mentre produeixen dolor». I acaba per dir: «La quota d'assassins, en cada generació, la fabrica la biologia».


Tanmateix, vaig pensar en Hannah Arendt, que assistí al judici contra Adolf Eichman a Jerusalem. L'impressionà la mediocritat del personatge. El que fou un dels responsables de portar a terme l'extermini de milions d'éssers humans era un home simple i fràgil, normal, tràgicament absurd.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema