Cartes

Lluís Torner i Callicó girona

No s´equivoquen, no! Han llegit bé, no va de «parts» sinó de «parcs», tot i que, pel que fa als dos temes que pretenem tractar, pel temps que fa que duren, també tenen alguna similitud amb un de part, ja que, tant l´un com l´altre, fa pla més de nou mesos que duren, i a més, ambdós, estan esdevenint distòcics, i corren el risc d´acabar en avortament.

En primer terme, ens referim al parc Central, amb tota la problemàtica que se´n deriva, pel que fa a la llarga durada de les obres que cal fer-hi, atesa la desesperada lentitud amb què s´estan duent a terme. Tot i que salta a la vista, només cal preguntar-ho als veïns més propers, i sobretot als del barri de Sant Narcís, que n´estan fins a dalt de tot.

Però n´hi ha un altre que potser per la situació, més allunyada, que no pas per la seva gran importància, potser no se n´ha fet tan ressò, almenys no pel que fa a la gent del carrer, sí en canvi en l´àmbit dels corresponents Òrgans de l´Administració, locals i estatals que, davant dels problemes econòmics, que posaven en perill la seva subsistència, s´anaven passant el problema de l´un a l´altre, fins que finalment la cosa ha petat, i després d´arribar a la convocatòria del Concurs de Creditors, ha acabat en la Fase de Liquidació. Ara, clar! Ve allò d´anar-se atribuint la responsabilitat, entre tots els organismes intervinents. Mentrestant van dient que, malgrat tot, no passa res, que els plans de futur seguiran tirant endavant. Tant de bo que no s´equivoquin, i que es pugui revertir la situació, d´alguna manera; doncs ara sí que tots els ciutadans ens alarmem, ja que són 1.300 empleats i més de 100 empreses que en depenen.

Però, vinga! No perdem l´esperança, i desitgem-los que tant un parc, com l´altre, puguin acabar amb un bon part. És el nostre parer.

Educació igualitària

per a tothom

Mar Marcé, Marc Pedemonte, Mireia Burguet Bescanó

Com a estudiants de primer de pedagogia, ens preocupa la declaració d´un sindicat de professors en un full informatiu:

«L´escola inclusiva amb les informacions que tenim a hores d´ara, sembla més un perjudici que un avantatge per a la secundària: diversificar encara més l´alumnat i atapeir els instituts d´alumnes amb necessitats educatives especials no suposa cap millora, ans el contrari».

Aquesta declaració ens preocupa pel fet de que l´escola inclusiva no només beneficia els nens amb discapacitats, sinó que també a tot l´alumnat del centre, ja que engloba molts valors i provoca que els mestres canviïn les estratègies i apliquin tècniques cooperatives que són més eficients.

Nosaltres com a futurs pedagogs sabem que tothom té dret a ser escolaritzat al seu barri, amb els seus amics, al seu poble, etc. sense que les seves mancances, discapacitats, la seva raça, sexe o la cultura en siguin un impediment.

Volem criticar la declaració, ja que hauríem d´actuar com a societat igualitària independentment de la nostra ideologia, trets físics, etc. on tothom tingui igualtat d´oportunitats; i si els professors són els primers que no transmeten aquest pensament, com volen que els seus alumnes es respectin entre ells?

Hem de pensar que tots som diferents, i aquestes diferències són les que ens enriqueixen no només com a persones, sinó també políticament, culturalment i educativament.