La setmana passada es va publicar el primer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2017. Més enllà de les expectatives de vot, aquest baròmetre és interessant per dues coses. En primer lloc perquè ens radiografia la situació política del país a pocs mesos del desenllaç del «referèndum o referèndum» però en segon lloc, perquè també ens presenta l'evolució històrica d'algunes preguntes incloses als diferents baròmetres del CEO des que va començar la crisi econòmica, i per tant, al llarg del darrer cicle polític.
I tant les dades d'aquest darrer baròmetre com l'evolució històrica ens assenyalen que s'acaba el cicle polític que es va iniciar entre el 2009 amb l'esclat de la crisi econòmica i la sentència de l'Estatut del 2010. La societat catalana està passant pàgina a un cicle polític que ha anat en paral·lel a una terrible crisi econòmica. El que ens ve a dir l'enquesta del CEO és que està començant un nou cicle polític i que, per tant, és necessari «tancar» el dels darrers anys. I això vol dir acabar el procés. En un sentit o un altre, però tenint clar que aquest tancament té com a punt central el xoc de trens de l'estiu o la tardor.
Per què les dades ens diuen que el cicle polític ha finalitzat? Bàsicament, perquè es produeix un trencament entre els temes que preocupaven el 2010 i els que preocupen a dia d'avui. Al llarg de tot aquest període de set o vuit anys -que és la durada habitual d'un cicle polític- hi ha hagut oscil·lacions més o menys importants, però mai canvis evidents. Fins ara.
Per començar, fixem-nos en els principals problemes dels catalans. Des d'inicis del 2012, els catalans han percebut com els quatre principals problemes del país: l'atur i la precarietat laboral, el funcionament de l'economia, la insatisfacció amb la política i els polítics i les relacions Catalunya-Espanya. No cal dir que les dues primeres -atur i economia- han estat les principals preocupacions durant tot el cicle, a molta distància dels problemes «polítics». Al llarg dels anys, la insatisfacció amb la política i els polítics ha anat guanyant força fins arribar a aquest darrer baròmetre que ha superat per primera vegada a l'atur i s'ha convertit en el principal problema dels catalans. Paral·lelament, les relacions Catalunya-Espanya ha superat el funcionament de l'economia com a problema i s'ha convertit en el tercer problema del país. Per primera vegada en els disset baròmetres trimestrals publicats des del 2012, els catalans estan més preocupats per la política que per l'economia.
Aquests resultats poden tenir moltes lectures, però sí que és important constatar que l'economia comença a tenir un paper més secundari del que ha tingut al llarg d'aquests anys -si bé encara molt important- a ulls dels ciutadans. I això es confirma quan es pregunta per la situació econòmica. Si bé és cert que encara un 53% dels catalans considera que la situació econòmica és dolenta, aquesta xifra està molt allunyada de la xifra de fa un o dos anys. I ens situa en xifres de juny del 2008, quan la crisi només s'intuïa.
Hi ha, però, altres dades interessants que ens poden ajudar a entendre aquest canvi que s'està produint de la situació sociopolítica. En el seu qüestionari, el CEO pregunta pel grau de satisfacció de la vida dels catalans. I el resultat no té res a veure amb el que hem viscut en els darrers anys. Un 90% dels catalans es mostra satisfet amb la seva vida, la meitat d'aquests, molt satisfets. Només un 10% estan poc satisfets. Aquesta dada és una novetat si tenim en compte que venim d'un cicle polític marcat pel malestar social.
Aquesta satisfacció personal, però, no es transforma amb confiança política, ja que tant els polítics catalans com els espanyols supenen amb un 3,78 i un 2,07, respectivament, de nota mitjana.
Hi ha doncs un bloqueig polític que provoca malestar als ciutadans i que segurament en un context de crisi econòmica i malestar social els ciutadans ho interpretàven com a normal, però que en un context diferent com l'actual ho veuen com un problema que els perjudica. Els ciutadans comencen a estar cansats del bloqueig polític que vivim i està demanant a crits desencallar la situació. El problema ve quan hem d'interpretar en quin sentit. És per això que els propers mesos seran clau, perquè políticament s'ha decidit que a la tardor del 2017 es produirà el famós «xoc de trens» que ha de desbloquejar la situació en un sentit o un altre i poder passar pàgina a un procés i a un cicle polític que els ciutadans estan deixant enrere.
Aquestes dades que ens assenyala el baròmetre del CEO ens estan dient que la situació sociopolítica està canviant però és difícil interpretar en quin sentit i quines conseqüències provoca en el sistema de partits. Aquests canvis socials anticipen canvis polítics, però aquests són difícils d'interpretar només a través d'enquestes, ja que aquestes només ens mostren les tendències i difícilment són capaces de copsar els canvis més contundents.
El que està clar és que la situació socio-política està canviant ràpidament i que el mapa de partits ja comença a consolidar-se. Un mapa que serà molt diferent al de fa vuit anys i que serà el que ens marqui el proper cicle polític. Queda però, veure com encaixa en aquest context la resolució d'aquesta etapa del procés i quines conseqüències polítiques provoca. Per això, encara ens haurem d'esperar una mesos.
