El numeret de la Generalitat i l'Estat amb el xec per al Parc Científic i Tecnològic és un dels espectacles més lamentables que ha viscut darrerament la política gironina (si obviem, és clar, l'operació per posar Albert Ballesta com a alcalde de Girona). La incapacitat de les institucions de posar-se d'acord per salvar el Parc Científic i Tecnològic és preocupant, però encara m'ho sembla molt més l'absoluta falta d'autocrítica que hi està havent a posteriori.
Tothom a rentar-se les mans i a dir que entrar en fase de liquidació no és tan greu. Entenc que és vital tranquil·litzar les empreses que hi ha al parc i molt especialment els seus clients, però el cert és que s'obre un procés d'incertesa que es pot allargar un parell d'anys. Hi ha la confiança que, amb les limitacions que hi ha al Parc -la UdG n'és propietària del 60%, tot l'equipament passarà a ser seu en un període de 64 anys i només s'hi poden fer activitats relacionades amb la innovació i recerca-, no hi haurà cap empresa privada que vulgui ficar-s'hi i acabarà un altre cop en mans públiques (de la Universitat? de l'Estat? d'algun nou ens?). Això, però, ja és especular molt. De moment, la gestió queda en mans de l'administrador concursal, que haurà d'autoritzar cada pas que vulgui fer a partir d'ara. Caldran molts esforços, compartits, per redreçar la situació.
