06 de abril de 2017
06.04.2017

El vallès, tot i res

06.04.2017 | 17:02

El Vallès és una comarca bífida, un país partit per la meitat, una realitat binària en un món univalent. El Vallès és una agitació furtiva, una enigmàtica percepció dels sentits que es desdobla en dues parts, dos pols que s'atreuen o no. Hi ha el Vallès dels uns i el dels altres, el d'aquí i el d'allà, el Vallès dels que treballen i el dels desvagats, el dels que esmorzen de forquilla i el dels que es mengen un entrepà, hi ha el Vallès dels verds turons i el de la grisor dels polígons fabrils. Hi ha un Vallès fosc que es replega obscurament per les finestres del ferrocarril de rodalia i un Vallès que es desplega per vials deixondits. Hi ha un Vallès que sospira en català i un altre que s'expressa en l'idioma de les cinc soles vocals, hi ha un Vallès que prega i un altre que es fa pregar, un Vallès que rau allà on es forgen els somnis i un altre que bull entre malsons. El Vallès són cels de claror de dia que es retallen contra el perfil de Collserola però al revés, és una boira baixa que neix entre l'aigua lenta i verdosa del Montseny i són nits que brillen com fanals d'espelma damunt de muntanyes de dent de serra. Més amunt són cap-grossos, més avall són encantats, i a Sant Feliu de Codines n'hi ha alguns de barrejats. Hi ha dies de març en què la pluja cau en silenci damunt dels marges i dies que baixa arrauxada pels canals. El Vallès és ombra en la vorera i sol en el camí, és la pau en els llibres i l'ofec dels automòbils, és una lluita obstinada i un deixar fer tranquil. Si el Vallès fos un ou, el rovell fora Palou i com el Vallès no hi ha res, perquè el Vallès no és res i ho és tot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema