Dimecres passat es van fer públics els noms dels mereixedors dels Premis Nacionals de Cultura 2017. Per segon cop -el 2014 van distingir Jaume Vallcorba- entre els premiats hi trobem un editor, Josep Cots, que ara fa trenta-tres anys va engegar Edicions de 1984. Que un editor en aquest país hagi estat tres dècades editant llibres vol dir moltes coses. La primera -i vet aquí el meu agraïment- és que molts lectors ens hem format i hem crescut gràcies a les decisions i als riscos que ha anat prenent al llarg dels anys. En general els lectors tendim a la mitomania i sovint oblidem que darrere d´un gran autor o d´un gran llibre, hi ha un editor que ha contribuït a aixecar-lo. Això vol dir que ha triat, que ha corregit, que ha revisat i que, finalment, hi ha arriscat diners sense saber si hi hauria algun retorn. També vol dir -naturalment- que aquest risc sostingut no seria possible sense estimar el país, la llengua i la cultura.
Dijous que ve també celebrem les primeres tres dècades de la llibreria El Cucut, a Torroella de Montgrí. Un altre cas de tenacitat, de creativitat, d´hores de feina i de creure en els llibres. La Maria Teresa Calabús -una de les persones que conec que toquen més de peus a terra- ha aixecat molt el llistó, conxorxada ara amb els fills, la Magda i en Joan. Han aconseguit crear una llibreria de referència, ha esdevingut «prescriptora» de llibres -com en diuen ara- i, d´uns anys ençà, -i això sí que té mèrit!- organitza un berenar literari on quasi tothom hi vol ser.
Quan veig persones així quedo meravellada. Sense la seva força i convicció en aquest país encara ho tindríem tot pràcticament per fer.
