Aquí tenen un extracte de Sexy movimiento, de Wisin i Yandel, que al pas que van emularan el Bob Dylan Premi Nobel de Literatura, però amb l'afegitó «barata» o «de merda» al guardó: Tienes un cuerpo brutal (woo) / Que todo hombre, desearía tocar (woo) / (...) Mami te noto, mohosa / Y tu eres, otra cosa / Prenderte y ponte rabiosa / (...) Mata con la vestimenta / Echa pimienta y se mi sirvienta, que en (clar i) català, perdonin el to, seria: Balla una estona amb mi, maca / Que després t´obriràs de cames / I xisclaràs amb ganes.

La venjança pel genocidi espanyol a les amèriques, que va començar per allà el 1492 i es va prolongar uns quants segles, ens l´estan servint calentita: la invasió més dramàtica i infame i impietosa i bàrbara ja és aquí, en forma d'atemptat contra el bon gust musical, de sonora tortura. Ens ataquen a matadegolla per terra, mar i aire, en discoteques, en ràdios, en botigues, al Youtube i a l´Spotify, i es passen la Convenció de Ginebra per allà on no sona, ja que recluten sense escrúpols nens i nenes amb l´objectiu d´instaurar el règim amb la màxima rapidesa possible. Estem perduts, el reggaeton, ton, ton ens ha vençut, i ja ens podem calçar perquè amb l´arribada del bon temps desembarcaran més tropes de la mà de generals (bum bums) tipus Enrique Iglesias -que quan s´hi posa bruela com feien els porcs en la matança-, Lui G-21-Plus, Daddy Yankee o Nicky Jam (en això del reggaeton, senyores i se­nyors, el nom fa la cosa).

Ens queda només el combat clandestí: tancar les portes de casa a aquest soroll discordant, de cadència insoportable; prohibir-lo als fills al nostre petit territori, perquè les autoritats musicals han renunciat a plantar cara a l´enemic. L'armada de mascles alfa del movimiento sexy té aparença d´invencible; són molts, i forts, de manera que tot fa témer que la dictadura ens oprimirà una bona temporada i ens percutirà els timpans allà on anem: Mami te noto, mohosa / Y tu eres otra cosa / (...) Echa pimienta y se mi sirvienta... Woooo!!!