08 de abril de 2017
08.04.2017

La síndrome de Cassandra

08.04.2017 | 06:00

Diu el mite que Apol·lo flirtejava amb Cassandra, la jovenívola filla dels reis de Troia, i embadalit per la seva bellesa va oferir-li el do de predir el futur a canvi d´un rotllet de primavera. Cassandra va acceptar però, un cop convertida en sacerdotessa de l´auguri, es va fer enrere i va dir-li que no és no, que el veia més com un amic. Assenyalat com el pagafantes de l´Olimp, el fill de Zeus va caure víctima de la ira i l´enuig, i com tot fill de papà que no té el que vol però sap com putejar, va afegir a la virtut endevinatòria de la trepa la maledicció de no ser creguda mai per ningú. Això explicaria, entre altres coses, que ningú a Troia cregués els irrisoris vaticinis de Cassandra sobre la caiguda del regne davant els grecs, i encara menys sobre l´esperpèntica estratagema que un tal Ulisses i alguns herois més havien ideat amb un gegantí cavall de fusta. Quines coses de predir!
La tuitaire Cassandra Vera no posseeix l´habilitat de predir el futur de la seva homònima troiana, vist l´any de presó que li ha caigut arran d´uns tuits suposadament humorístics sobre el volàtil Carrero Blanco que va publicar entre 2013 i 2016. Tampoc cal ser una gran pitonissa per saber que si et passes de frenada, te la pots fotre. Els seus defensors argumenten que la llibertat d´expressió empara els tuits; els ofesos, que són una humiliació a una víctima de terrorisme. La controvèrsia constata que fa temps que hem perdut el manual d´instruccions de les xarxes socials i sobretot –i molt més important– de la llibertat d´expressió. Ben entrat el segle XXI, seria hora de començar a posar-nos les piles si no la volem perdre del tot. Us sona la llei mordassa? El més increïble de tot és que la piuladora es vanti, de propina, de l´odi i fàstic que li generen els nens i al mateix temps declari voler ser docent. Ella diu que és humor. Com a professora tinc dubtes i com a humorista no la veig, la veritat.
Molts emprem les xarxes socials per compartir les nostres misèries i desfogar-nos de les nostres frustracions, però tot té un límit. Com la tolerància amb el reggaeton. No entraré en si s´han sobrepassat els límits de la llibertat d´expressió, però què passa amb els de la imbecil·litat? Ser o passar-se d´imbècil expressant unes idees hauria de comportar penes de presó? Si fos així, molts polítics, tertulians, influencers i futbolistes que es creuen presidents ho tindrien magre. Una altra cosa és si aquesta imbecil·litat desemboca en conseqüències realment doloses, com el lladre que aquesta mateixa setmana ha pispat una bici i acte seguit l´ha posada a la venda a Wallapop; l´han pillat per imbècil, cert, però se´l castigarà per robar. La síndrome de Cassandra és una facultat que s´atribueix a qui prediu el futur però no pot fer res per canviar-lo, tot i que a partir d´ara proposo fer-la servir, a més, per identificar l´imbècil que no és conscient de ser-ho. Això sí, qui estigui lliure de culpa...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema