És un plaer contemplar una nova pel·lícula del mallorquí Agustí Villaronga. Autor de l'inquietant A través del espejo, o de la impactant i poètica El mar, film basat en la gran novel·la de Blai Bonet. Villaronga, tan conegut per l'adaptació de Pa negre, té un univers propi, dur i poderós, que val la pena revisitar.

El seu treball, Incerta glòria, reflecteix l'atmosfera lúcida i desencantada de l'obra de Joan Sales, reescrita durant dècades. I ens ofereix espurnes de l'imaginari del balear. Trobem la presència de la infància, el lloc a on neixen i s'estenen les pors i frustracions adultes. I els dilemes morals de la generació que sacrifica la innocència i l'amistat, per sobreviure, mancats d'ànima. La força de la creença, la fe catòlica. Aquesta no és una lluita d'herois contra el feixisme. O de catalans contra l'opressió, sinó una guerra entre germans i ideologies. Vegin la figura de l'amic del protagonista, Soleràs, abans intrèpid oficial republicà, traïdor, soldat franquista i amant entregat, fins a les darreres conseqüències.

Alhora, planteja els límits de la solidaritat i l'amor, amb la femme fatale encarnada per Núria Prims. Una dona aranya, que és també víctima d'un món cruel. Una titella d'allò que fem en una situació desesperada. Hi ha els somnis trencats, en la República d'esperances i ideals destrossats per la política i les batalles caïnites. I l'atractiu d'una altra Espanya, l'Espanya que « vuelve a amanecer», on sembla que no es passa gana i l'ordre és de quarter i de convent, però és ordre, i no pas anarquia i penúria quotidiana.