Aquesta setmana hi ha hagut a Barcelona la fira Advanced Factories i el congrés Industry 4.0, ambdós sobre la indústria avançada i digital. La programació de totes les tasques de la societat també arriba a la indústria, fent-la molt més flexible, integrant els desitjos del consumidor amb les possibilitats de la fabricació. La moda ràpida, amb processos de fabricació de poques setmanes (aquest és l'èxit de Zara) va donar una pista de per on van les coses cap al futur. Les noves plataformes de logística com Amazon acaben de complir la seva promesa d'enviar comandes amb temps d'una hora, però la indústria continuava produint sèries fixes, productes estandarditzats. Doncs bé, la indústria 4.0 integrarà la personalització de les comandes dels consumidors, amb els colors, accessoris, potències i volums desitjats en una línia de fabricació convencional. Per exemple, un cotxe elèctric es podrà subministrar amb una bateria de 15, 25, 45, 80 i 100 kWh, amb 15 colors diferents, i amb accessoris interiors variats segons el gust de cada consumidor, i tot això s'anirà fabricant cotxe rere cotxe dins de la mateixa línia. O bé, per dir-ne alguna del meu sector, el bar de la cantonada podrà demanar que li fabriquin un tovalló imprès amb la fotografia que acaba de fer, enviar-la per Internet i tenir la comanda al cap de dos dies. Programació i programació, programació associada a la imaginació, integració de diferents plataformes: això és el que ve.
La robotització no és només la col·locació de braços que posen coses, pinten o solden; també és l'automatització màxima de totes les tasques. Avui sabem fabricar amb multitud de sensors que actuen de forma automàtica exercint controls que l'home no pot arribar a fer per la velocitat en la que es fan, i això ha permès fabricar amb més rapidesa, menys materials i energia. Sabem canviar els paràmetres de fabricació segons el client, adaptant la fabricació a la seva manera de fer, però també sabem treure el palet de forma automàtica i transportar-lo al magatzem automàtic que l'agafarà i el posarà a la casella que ell ha decidit, per extreure'l quan se li demani.
L'automatització de l'economia avança de forma ràpida. Els fonaments de tecnologia d'automatització no són d'ara, però el nou concepte d'Indústria 4.0 comprèn la integració de totes les tècniques que s'havien anat perfeccionant els últims anys, sota un paraigües de programació avançada.
Tot i els senyals que arriben de diversos sectors, no sembla pas que l'entorn social faci res per adaptar-se: continuem amb la mateixa pedagogia a ensenyament de primària, amb el desastre de la secundària, amb una formació professional residual i amb una universitat que no acaba de veure per on s'ha d'anar. No és només que a Catalunya ara ja faltin 30.000 programadors, és que ara ja es posa en dubte si un currículum d'un jove, amb molts graus i màsters és indicatiu de la seva vàlua i de la seva adaptació a les feines del futur. Un article aparegut el mes de gener a Financial Times explicava que les quatre grans companyies consultores (les «big four»), que cada any entrevisten 80.000 joves per feina, ja no valoren igual la formació reglada sinó que posen cada vegada més l'accent en les habilitats del jove, la capacitat per resoldre nous reptes en lloc de valorar els coneixements. Un informe de la UGT aparegut fa poc deia que a Espanya el número d'aturats de majors de 55 anys ha crescut un 322%, havent-hi una barrera total per a la seva integració laboral, sense oportunitats de treball ni de formació. Ho venim dient fa temps: no només les feines de carregar caixes i de transportar palets acaben sent automàtiques, sinó que és impossible reciclar un paleta a programador del vehicle autònom de càrrega, el toro automàtic. Ni tan sols és possible reciclar-lo a muntador mecànic, per manca de la precisió necessària, una aptitud que s'adquireix en la formació bàsica.
Doncs bé, hi ha manca de joves formats en mecatrònica, en regulació, automàtica i robòtica i en programació, i els joves enginyers no fan prou pràctiques a les empreses. Vaig estar en una reunió a Santa Coloma de Gramenet per fer una implantació energètica sostenible i, després d'escoltar, els vaig dir: on teniu el grau de formació professional per fer tot això? Amb graus de laboratori clínic, en administració o en perruqueria i estètica tot això no es pot fer. És un exemple de com es vol començar la casa pel teulat.
L'economia va donant senyals que nosaltres no agafem per reaccionar. L'últim de tots, que ve de la mà del concepte d'Indústria 4.0, és que no només haurem d'adaptar els currículums de la formació sinó que tal vegada caldrà canviar els pedagogs. La manera d'entendre l'ensenyament que tenim fins ara ja no valdrà pel futur, on caldrà potenciar les habilitats de la persona, millorar la seva autonomia, fer-la més segura per prendre decisions, donar-li més poder analític; capacitat de discernir què hi ha de cert en la selva d'internet... en fi, preparar-la per sobreviure en aquest nou entorn, lluny de capficar-se en obtenir protecció social que ara sembla que tingui com a objectiu vital.
