Els Pressupostos de les administracions públiques no acontenten mai a tothom. Sempre es veu el got mig buit. Els comptes del 2017 presentats aquesta setmana pel Govern de l´Estat han rebut una allau de crítiques. No només a Catalunya, que és el que més ens afecta, després de la pluja de milions en obra pública anunciada per Mariano Rajoy en un solemne acte a Barcelona. Les Corts valencianes han aprovat per unanimitat, o sigui amb el vot a favor de PP i CS, els dos principals avaladors dels Pressupostos, una declaració conjunta en què consideren una «marginació», a més de la celebració d´accions conjuntes de diputats i senadors el pròxim 25 d´abril. El Govern del Principat d´Astúries ha declarat que «són una condemna a l´oblit» per a la seva comunitat autònoma. Reaccions similars s´han produït a tot el territori espanyol. Catalunya no és la comunitat que ha quedat més malparada en aquesta ocasió, tenint en compte una baixada general de les inversions, però el principal greuge és l´acumulació de retards en l´execució de molts projectes com el ­corredor mediterrani o la millora dels trens de rodalies. Des que es van acabar les inversions del Tren d´Alta Velocitat (TAV), ben poca cosa s´ha fet.

Aquest és el cas de les comarques de Girona. Fa anys que acumulem decepcions en els Pressupostos. I tant o més que en el seu projecte en la seva minsa execució del que s´acaba aprovant a les Corts Generals. Enguany, Girona ha deixat de figurar a la cua de les províncies espanyoles en inversió per habitant, com en els tres exercicis anteriors, però no s´observa cap millora substancial. De fet, continua figurant per sota de la mitjana estatal. Es van prorrogant presumptes inversions pel desdoblament de la N-II, que no veuen mai el final. Clama al cel el que publicàvem dijous passat. Des de fa 14 anys, els Pressupostos de l´Estat han previst partides per al tram de 4,7 quilòmetres entre Maçanet de la Selva i Sils que, en el millor dels casos, s´acabarà el 2019. Una situacio similar es va produir en el tram Sils-Caldes de Malavella, obert al trànsit el 2015. Són dos exemples clars del reiterat incompliment dels pressupostos i de les promeses polítiques buides de contingut. El mateix passa amb el desdoblement de l´N-II a l´Alt Empordà. Continuem igual. Els projectes es van eternitzant amb partides irrisòries que, en la majoria dels casos, només són un apunt comptable sense cap efectivitat real. El tram Figueres-Pont de Molins, la variant de Bàscara o les interseccions a Pontós i Garrigàs hauran d´esperar més temps. O l´A-26 entre Llançà i Besalú. Una partida testimonial de 100.000 euros després de marginar any rere any aquesta obra. No queda més remei que esperar que les promeses de Mariano Rajoy es compleixin de debò l´any 2018.