Sobirà, sobirania, sobiranisme (paraula que no surt al diccionari) són el pa diari de la política catalana dels últims anys. «El Parlament és sobirà» proclama repetidament la seva presidenta Carme Forcadell. També Puigdemont, Junqueras, etcètera. Però, exerceix la seva sobirania el Parlament català? Només quan convé al Govern de Junts pel Sí. De fet, la pretén exercir en allò en què no té competències i la menysté en allò en què sí en té, que és en molt. Dos fets recents ens mostren que el Govern es passa per l'entrecuix la tan proclamada sobirania del Parlament. Dijous passat, una majoria de la Cambra catalana (tots els partits, menys JxSí) va reprovar el nomenament de Vicent Sanchis com a director de TV3, al mateix temps que instava el consell de govern de la Corporació de Mitjans audiovisuals a reconsiderar el seu nomenament. Fa uns mesos, la mateixa Cambra va aprovar -també amb el suport de tots els grups menys JxSí- rebaixar un 30% les taxes universitàries. Les universitats públiques catalanes són, de llarg, les més cares de tot l'Estat. El Govern català té plenes competències per complir aquests dos manaments de la sobirania del poble català expressada en el seu Parlament, sense cap temor que el Tribunal Constitucional ho anul·lli. Però no ho farà. Ni destituirà Vicent Sanchis, ni rebaixarà les elevades taxes universitàries. Com tampoc ha aplicat les nombroses resolucions aprovades pel Parlament que han deixat el Govern en minoria. De fet, són paper mullat. La CUP, que té la paella pel mànec, podria exigir al govern el seu compliment, però, després de votar, mira cap a un altre costat. És una sobirania a la carta. En diuen democràcia.
