11 de abril de 2017
11.04.2017

March: l'home de les mil cares

11.04.2017 | 10:03

March era un esperit de l'edat mitjana, amb els mitjans i instruments del món modern.
J. Carner

No és la primera vegada que escrivim sobre Joan March, cèlebre home de negocis mallorquí, excontrabandista, banquer, multimilionari, polític, aventurer. La nova oportunitat és la lectura d'un nou llibre –biografia: Joan March, L'home més misteriós del món, de Pere Ferrer, professor, historiador mallorquí que ha escrit diversos llibres, crítiques sobre la família March–. Es nota en aquest llibre que l'autor és fill de les Illes Balears, Ferrer descriu en el millor estil del Josep Pla psicòleg impressionista català l'atmosfera, pobles, paisatges, costums, història de la vida, homes de la Mallorca mediterrània. És un gran llibre, documentat, ben escrit, retrat crític desmitificador d'una època i del naixement del capitalisme especulador, que avui està en crisi universal.

March, tot i els seus orígens camperols, no feu mai de pagès, sinó negocis, primer agrícoles i més tard bancaris i després descobrí el contraban de tabac, creà una flota de mariners que transportaven en barca els paquets, que amb el temps, March, com a bon capitalista modern va fusionar o comprar diverses fàbriques de tabac, a Argel, per la seva xarxa de contraban il·legal, va ser descobert, jutjat, multat diverses vegades, però, com a bon mafiós, era partidari del suborn i pagar una quota als carrabiners, guàrdies, funcionaris i més tard a polítics o ministres com Lerroux, estaven en la seva nòmina de corruptes venuts als interessos comercials de la família March. Per tant, el biògraf Ferrer ens dona la clau de la política econòmica d'en March. On hi ha guerra, hi ha negoci, i March hi estava present. Durant el segle XX trafica principalment en la guerra colonial del Marroc, després en la Primera Guerra Mundial, en la Guerra Civil Espanyola i en la Segona Guerra Mundial. Sense aquests conflictes March, no hauria esdevingut en un dels homes més rics del món. Una de les tesis maquiavèl·liques de tot home de negocis sense escrúpols morals com March era servir uns i altres, o sigui trair i treure diners arreu, tota la vida comercial de March era el negoci, és el negoci i les creences, patriotisme, principis vacus que no augmenten els beneficis.

És molt famosa la crítica de l'historiador F. Jellinek quan afirma que J. March a més de proporcionar fuel als submarins alemanys, fleta vaixells, subministrarà queviures als aliats, i després informarà els alemanys perquè els enfonsin: uns vaixells diuen que estaven plens de sacs de sorra. March fou un geni de la contrainformació i el triple joc, d'enganyar tots els serveis secrets, espanyols, francesos, anglesos, alemanys, etc. Una altra faceta de March és el seu cinisme, popularisme teatral que el porta a presentar-se com a diputat lliberal. Per tenir contents els obrers mallorquins finança la primera Casa del poble i crea diaris a Mallorca i Madrid, uns conservadors i altres lliberals per defensar els seus múltiples interessos.

Un altre tema delicat de la vida, en aquest cas amorosa, d'en March, era que era molt faldiller. Es casa amb una noia rica per interessos econòmics, sense amor, i als pocs anys la seva muller s'enamora de Rafel Garau, fill d'un dels seus socis, March va descobrir l'afer i al cap d'un temps a València moria assassinat, apunyalat per tres botxins. Tot i les evidents sospites sobre March, com tantes coses del misteriós personatge, no es va poder demostrar.

I de ser consierat el darrer pirata, contrabandista de tabac, armes, etc. del Mediterrani va esdevenir modern capitalista, banquer, especulador i venedor dels terrenys de la noblesa mallorquina. Crea la gran companyia naviera Transmediterránea, constructor de les primeres grans petroleres espanyoles. L'any 1928, durant l'inici de la dictadura del general Primo de Rivera, serà investigat, processat, però aviat entrarà a col·laborar i seguirà fent bons negocis. March finança innombrables obres, afers econòmics del directori militar, regala diners i joies al rei i la reina, que es cobra.

Amb l'arribada de la II República, tot i la seva amistat amb el corrupte polític Lerroux, aviat seria també investigat, processat i aquest cop fins i tot empresonat.

Recordem el poeta Josep Carner que avisa la República, sotmet March a la República en no poder doblegar-la –March fou el principal financer dels Generals franquistes– que destruirien la II República. Tot i la campanya dels diaris de dretes i dels altres que foren subornats, el diputat March va estar 17 mesos empresonat a la Model de Madrid, on podia seguir dirigint els seus negocis, conspirant i rebent visites de tot tipus, incloses meuques, per satisfer la seva calentura. I no oblidem que March ensenya que tot home i dona tenien un preu, la nòmina dels comprats era infinita, des de ministres com Lerroux, un dels polítics més corruptes de la història d'Espanya a polítics, periodistes, militars, policies, als guardians de la presó, els subornà perquè el deixessin escapar. Després fou el principal financer econòmic del cop d'estat dels militars espanyols, donant-los avals, crèdits, durant tota la Guerra Civil. I a la postguerra fou l'intermediari dels serveis secrets britànics, en pagar els diners perquè 50 generals franquistes es mantinguessin en la neutralitat d'Espanya en la guerra. La història i negocis d'en March, nascut el 1860 i mort el 1962, és infinita. Es convertí en un dels homes més rics d'Espanya i d'Europa. Crea la Banca March el 1926, la companyia elèctrica FECSA el 1951 i la famosa Fundació Cultural el 1955. I com a cloenda a la vida d'un dels capitalistes més importants dels països catalans, citarem una part d'un sensacional article de Matías Vallés, periodista mallorquí, publicat al Diari de Girona, titulat «Documents de la CIA revelen el pes mundial de Joan March»: «Els espies atorguen al financer un paper central en la victòria de Franco, en transaccions suïsses, a l'Orient Mitjà i als Estats Units»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema