12 de abril de 2017
12.04.2017

Ícar i el sol

12.04.2017 | 07:03

Personalment soc dels que pensen que tothom mereix un descans de tant en tant, però no em puc menys que soprendre quan alguns sembla que allarguin el cap de setmana durant dies consecutius i acaben enllaçant setmanes i mesos.

A Catalunya alguns tenim la sensació que no passa res i alhora passa tot, una sensació on les notícies de política no paren, però on l'acció política real no arriba.

He tingut l'honor de preparar i presentar una moció al Parlament de Catalunya amb un seguit de propostes de millora per a la província. 85 punts que, amb tot detall, han provat d'aconseguir inversions i compromisos. Moció enriquida per diferentes partits, però que no ha pogut tirar endavant pel bloqueig del Govern. Entendria que una moció d'aquest tipus pogués ser votada en contra si hi ha elements que vulneren drets, si formalment no cobreix els temes formals més bàsics o, fins i tot, si hi ha elements polítics de pes que contravinguin accions o decisions del govern, però aquests punts no s'han donat i ens hem trobat amb una moció que porta punts bàsics de millora per a la província directament a la paperera.

Apostes d'abaratiment de transport públic per trajectes entre la província, millora de carreteres, eliminació dels barracons a les escoles, ajuda social, escoles bresssol, complement a pensions, agilitzar i millorar l'administració o més atenció als CAP i definició definitiva de l'hospital comarcal formen part del bloc que d'una tacada ha rebutjat el Govern.

És molt legítim tenir diferents prioritats, però el nucli de l'acció política ha d'estar en la resolució dels problemes reals dels ciutadans i de la millora del territori i de l'assistència, sense desatendre altres línies que tingui el govern corresponent, però la renúncia en bloc a les millores presentades em demostra com cap altra cosa que tenim governants més pendents d'un únic tema «monotema», mal portat, mal gestionat i mal entès, que preocupats per allò que la gent pateix dia a dia.

No obstant això, tot arriba al seu final, no hi haurà xoc de trens, sinó fi de la mitologia. Aquest govern, com Ícar, no ha estat conscient que la llibertat té una manera de practicar-se i que en ocasions pensar que ets superior a qualsevol realitat i limitació no et fa més fort, sinó més vulnerable.

Després d'un any i mig d'un dolce far niente que no ha permès avançar ni en àmbit polític ni econòmic ni social, perquè alguns han estat més pendents de les notícies i de les portades, de viatges sense repercussió i de declaracions sense futur, les ales es fonen.

Alguns avisàvem que s'anaven desfent les ales, però en un rumb sense sentit ni obra real han esquilmat recursos, esforços i il·lusions generals per un minut de glòria que ni tan sols han tingut. Que l'obra pòstuma d'aquesta política no sigui una societat dividida. Encara hi és a temps, Sr. Puigdemont. Convoqui eleccions. Volem votar, sí, però per canviar l'Ícar que ens arrossega a tots amb ell en la seva caiguda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema