En el seu temps aquella ben anomenada Revolució Industrial va portar el desenvolupament de moltes comarques. Havia començat a Gran Bretanya, a partir de l'invent de la màquina de vapor, any 1769. Quan arriba a Catalunya s'hi instal·la molt bé i és llavor del progrés que aquest país no ha parat d'edificar. La Revolució Industrial no va arribar a tot arreu d'Europa: comarques i països, que fins i tot eren geogràficament al costat d'unes bones industrialitzacions, no varen donar entrada a turbines, perns, bieles i naus industrials i es varen quedar despenjats d'aquell motor de progrés.

Si la històrica paraula Revolució pot ferir alguna sensibilitat seria el moment dels sinònims: canvi, gir, alteració, transmutació. Igual que a cada pàgina de la història humana aquella època tenia passatges de tots colors. Aquell pretèrit del mateix arbre genealògic d'aquest poble relata un treball humà amb unes condicions allunyades dels Drets Humans Universals, que encara els faltava un segle per ser declarats i reconeguts. L'historiador Vicens Vives s'hi referia dient que eren unes circumstàncies que «costa molt de ser digerides per la societat que les comet si no hi reacciona amb llestesa, caritat i justícia». Però al revés, després d'aquest negre, s'hi observen uns detalls d'avenç, entre d'altres l'esforç per les conquestes socials, el sindicalisme, el naixement de les associacions populars, la pedagogia de la disciplina social, una voluntat de promoció, la familiarització amb les màquines que ja no havíem de deixar, tot això i el que s'aprenia i es practicava de gran convivència a les singulars i entranyables colònies industrials, molt nombrosos a Catalunya.

Un país viu -ha de viure- d'un present pletòric i esforçat, continuador d'un pretèrit construït a l'antiga usança. Per això calen parades amb visió panoràmica. Ara mateix, autoritats acadèmiques i observadors de la nostra història i tècnics de la sociologia i altres van recomanant que el nom de la Revolució Industrial ha de deixar pas a la denominació de Societat Industrial, tot fent una sana superació d'aquells gairebé dos segles enrere, que sí que es mereixen tot un reconeixement, però també una distància positiva i una purificació.

En aquest sentit de serena actualització, la Societat Industrial, com un desplegament de possibilitats, realitats, projectes i esperances de futur, és en el pensament de la celebració d'unes jornades a Girona. Hi haurà ocasió d'escoltar la veu i els propòsits de molta activitat productiva, una font de treball que continua i que no s'ha d'estroncar. Les jornades dedicades a la Societat Industrial són organitzades per l'associació Amics de la Unesco de Girona conjuntament amb la Facultat de Turisme de la UdG. Unescogi presenta un bon aval de dedicació per haver organitzat ja, durant 10 anys, uns cicles de conferències dedicats a la Revolució Industrial. Les esmentades jornades, dies del 27 al 29 d'aquest abril, inclouen ponències a càrrec d'experts sobre temes d'actualitat econòmica i sortides de visita a determinats llocs d'interès relacionats amb la temàtica de les conferències.

L'edificació del futur sempre recomença. Tornem-hi, doncs, fent pròpia la proclama de Joan Maragall: «Ens cal la fe dels qui no temen defallences, dels qui es disposen a realitzar la feina amb una contribució personal, hora a hora, dia a dia».