Que la majoria dels catalans vulgui el referèndum no converteix la seva celebració en inevitable, però obliga al Govern i la majoria del Parlament a no deixar d'intentar-ho, encara que el preu siguin desenes d'inhabilitacions. Uns i altres saben que renunciar a la consulta equival a ser expulsats de la vida política, perquè els electors no els ho perdonarien.

Això vol dir que en els propers mesos veurem com persisteix i s'aguditza la batalla entre els esforços sobiranistes per arribar a la convocatòria i les maniobres unionistes per evitar-la. I si s'arriba a convocar, llavors l'enfrontament serà per aconseguir o impedir la seva realització. A totes dues bandes, però sobretot a la sobiranista, el primer que freni serà lapidat. Com a les tragèdies gregues, els protagonistes estan condemnats a fer el que fan i no poden fer cap altra cosa, ja que els empenyen forces superiors que escapen a la seva voluntat i control. Aclarir qui les va desfermar pot ser un debat interessant, però que no modifica el futur immediat de la trama.

El 90% dels votants de Junts pel Sí i el 92% dels de la CUP volen un referèndum, encara que no estigui acordat. Això és comprensible. Però estan en la mateixa situació el 48% dels possibles votants dels Comuns i el 19% dels que votaran el PSC. En aquest darrer partit, els partidaris arriben al 53% quan s'hi sumen els que l'admeten en cas que es pacti amb l'Estat, una hipòtesi ara com ara impensable. Ara com ara, perquè enquestes espanyoles diuen que la població de més edat hi és del tot contrària, però la més jove, la que va protagonitzar el 15-M i vota Podem, conté una majoria partidària de permetre als catalans que facin el que vulguin. En el futur aquesta generació ocuparà el lloc central de la societat, però fins llavors caldrà esperar molts anys, i el sobiranisme català empeny un projecte d'ara i aquí.

Per tant, les batalles d'aquests mesos no són pel què, sinó pel com. Com maniobrarà l'Estat per impedir el referèndum i com es bellugarà el Govern per esquivar les maniobres. Per evitar les vergonyes de la impopular guerra bruta, el govern fa servir la llei, a través de l'advocacia de l'estat, el Constitucional, la fiscalia i la policia d'investigació. Les demandes d'informació a empreses proveïdores de la Generalitat fan pensar que es busquen indicis presents o futurs de malversació de fons, un delicte que no comporta una simple inhabilitació, sinó penes de presó. I això ja fa més por.