Els diré la veritat, no hi ha res com marxar uns dies lluny, encara que sigui per feina, per desconnectar d'aquesta atmosfera angoixant en la qual ens hem instal·lat al nostre país. Mengem tot el dia procés, referèndum i independència, ja sigui a través de l'allau de seguidors o de detractors, tant se val, la qüestió és que estem vivim cinc anys d'angoixa i de pressió col·lectiva, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Quant surts t'adones de dues coses. D'una banda, que et pots desintoxicar una mica de tanta intoxicació mediàtica, digital, política i tertuliana on cada dia costa més discernir què és informació i què és opinió. I d'altra banda, que fora del nostre entorn, mar enllà, a ningú li importa la nostra actualitat i menys el nostre futur, o és que potser algú s'ha cregut de debò allò que el món està pendent de nosaltres? Sincerament, ara que està tant de moda fer viatges als Estats Units per aconseguir deu minuts de glòria amb alguna vella relíquia de la política nord-americana, els puc confirmar que ni als EUA, ni a llatinoamericà els interessa el més mínim que ens pugui estar passant a Catalunya, fins al punt que ja ningú et pregunta per la nostra realitat, més enllà, és clar, del Barça. Entre altres coses perquè tots aquests països ja estan prou entretinguts amb el seu propi dia a dia, ja sigui en l'àmbit polític o social.
Realment és reconfortant això de poder escapolir-se per uns dies de la mirada curta i de l'entorn contaminat. I és de lluny que t'adones que potser si fóssim capaços de fer una ullada un pèl objectiva als nostres problemes i a la nostra realitat, seríem també capaços de trobar una sortida que no ens dugués sempre a la situació ja sabuda de ser dues meitats, els del sí i els del no. O és que a ningú se li ha ocorregut prendre una mica de distància per trobar la solució?
