15 de abril de 2017
15.04.2017

Cartes

15.04.2017 | 01:09

Pobles sense ombra
Lola Arpa Vilallonga Tècnica jardinera, membre de Plant for the Planet, PFTP. peratallada.
Tot just ha començat la primavera, els termòmetres s´enfilen a unes temperatures diürnes pròpies de l´estiu. Passejar pels nostres pobles esdevé quelcom de feixuc.
Trobar una plaça amb ombra fresca on protegir-te i prendre un refresc, caminar, trobar un llarg recorregut on fer fúting o una vorera ombrejada esdevé tasca impossible. Els pocs exemplars de les nostres rambles o dels nostres ­carrers pateixen cada any unes podes tan brutals que mes aviat semblen pals d´escombres, impedits així de complir la seva funció natural: fer ombra i donar frescor al caminant.
¿Per què aquesta obsessió dels consistoris a mutilar les capçades dels arbres? No volem tenir fulles a la tardor «perquè embruten», doncs ara a més de 25 graus tampoc tindrem ombra!
La natura no entén de calendaris, es regeix per la temperatura ambient, que el canvi climàtic ja s´està encarregant de trastocar de manera imparable. Llàstima que els homes no se n´adonin.


 Una Creu de Sant Jordi vergonyosa
Mateu Frigoler Teixidor CANET D´ADRI
La notícia de concedir la Creu de Sant Jordi a la difunta Carmen Chacón haig de manifestar que m´ha omplert d´indignació, per mi serà el Sant Jordi més trist de la meva vida. Tan baixa ha caigut aquesta distinció per donar-la a una anticatalana com aquesta senyora. De catalana només en tenia la partida de naixament, era una espanyola de cap a peus, i ho va demostrar sempre amb tots els actes de la seva curta vida.  Algú em pot dir que va fer aquesta influent socialista per al «seu» país. Gran amiga com era del Zapatero va influir alguna vegada perqué el nostre Estatut no fos burlat i vilipendiat?
La pregunta que em faig és què va fer aquesta dona perquè la Generalitat vulgui donar-li tan alta consideració. Al President Puigdemont quan encara era alcalde de Girona, per la diada de Sant Narcís de fa dos anys va rebre de la meva part una forta i pública esbroncada en el bar de l´Auditori, espero no haver-la de repetir el dia que ens tornem a veure,  i al contrari poder felicitar-lo.  Segur que en la mateixa data que va morir la socialista també ho varen fer autèntics catalans, potser alguna d´aquelles persones que amb més de noranta anys o amb ­cadira de rodes anaven a les manifestacions de l´onze de setembre, patriotes de qui mai ningú en parlarà ni hauran estat mai condecorats.
Són els espanyols els qui li han donar medalles, ministre com va ésser dels militars, perquè no li donen la Gran Cruz de San Hermenegildo, i així tots contents, el Franco també la tenia.


Democràcia i capitalisme
Maria Àngels Mató i Pallí girona
La democràcia és compatible amb el capitalisme? es comentava avui en el programa Més 324. I jo penso: el capital és necessari... el que no sé si tots els «ismes» indiquen defecte. Si el capitalisme significa no la necessitat de diners per crear treball i prosperitat; sinó que vol dir que en la societat hi ha cada cop més desigualtats perquè alguns retenen els diners que correspondrien a altres, és a dir, roben amb certa elegància i impunitat, llavors la democràcia és difícil o fictícia.
La sobirania del poble, necessita principalment, necessita absolutament, de la honradesa íntima de cada ciutadà: que cadascú de nosaltres ens proposem seriosament lluitar per fer el bé; lluitar per a procurar pels altres, evitant l´egoisme tan enganxat malauradament a la naturalesa humana.
Si no hi ha comportaments honrats, nets, lluitadors pel bé; llavors els ciutadans deixen d´estar sota el domini d´un dictador, per passar a viure sota el domini d´uns quants que s´imposen amb els seus robatoris, amb comportaments antinaturals que omplen la societat d´inseguretat... i llavors de nou lleis restrictives. Llibertat, seguretat, democràcia han de tenir un fonament: honradesa veritat i bondat lluitades a fons.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema