Avui celebrem la festa de Pasqua. És la Pasqua de Resurrecció (per diferenciar-la de la Pasqua Granada o Pentecostès) dia en què commemorem la victòria de Jesús sobre el pecat i sobre la mort. Aquesta festa té una data variable, ja que se celebra el diumenge següent a la primera lluna plena de l´equinocci de primavera. És per això que el diumenge de Pasqua oscil·la, d´un any a un altre, entre el 22 de març i el 25 d´abril.
Cada any la Pasqua (nom que significa «pas») de Jesús de la mort a la vida ens omple de goig i d´esperança. Si durant la Setmana Santa hem contemplat el misteri de la Passió i la Mort del Senyor, avui diumenge de Pasqua els cristians celebrem la Resurrecció, la victòria i el triomf de Jesús sobre el mal, el pecat i la mort.
Així com els Evangelis ens narren el trobament de Jesús Ressuscitat amb Maria Magdalena (Jo 20:11-18), amb les dones (Mt 28:8-10) o amb els apòstols (Lc 24:36-43) no trobem cap narració d´un encontre del Senyor amb Maria, la seva mare. És per això que la devoció popular ha imaginat i representat aquest encontre entre la Mare Verge i el seu Fill, després de la resurrecció, com va fer l´abadessa Sor Isabel de Villena, al capítol 237 de la seva Vita Christi. L´abadessa Isabel de Villena va titular aquest capítol: «Com lo Senyor, ab tota la multitud dels Àngels e Sancs Pares, aparegué a la sua Caríssima Mare, e del inestimable goig e alegria de aquella». L´abadessa de la Trinitat, escrivia: «la Senyora vehent una tan delitosa e amable vista, defalli el seu cor d´alegria, e prostrant se en terra, adora la divina essencia. E lo Senyor, veent la Excellent Mare sua, la levala de terra e, agenollant se, volgue li besar la ma dient li: Yo so resuscitat, e veu me açi ab vos per alegrar de infinit goig la vostra sanctissima anima».
Certament que Sor Isabel de Villena en la seva Vita Christi narrà a partir dels Evangelis la infància de Jesús i la seva vida pública, amb la seva mort i la seva resurrecció, afegint de la pròpia mà relats apòcrifs que no trobem als Evangelis canònics.
Cada any la Pasqua, el goig pel Senyor Ressuscitat, ens ajuda a obrir nous camins de justícia, d´esperança i de fraternitat, i a renovar la nostra Església, que ha d´anunciar amb alegria el Crist, vencedor del pecat i de la mort.
En la Pasqua, com ha dit el P. Abat Josep M. Soler, descobrim un Déu que «ha volgut restaurar i conduir amorosament la humanitat dividida i sacsejada per la violència, desitjosa de ser alliberada del sofriment». En la Pasqua, Jesús ve a consolar els cors entristits i a ensenyar-nos que, com a cristians, hem d´estar al costat dels qui ploren i dels qui sofreixen, per fer créixer en ells l´esperança. La Pasqua ens dona la certesa que el mal ha estat vençut i que Crist, sortint victoriós del sepulcre, ha trencat les cadenes que ens empresonaven a la mort! La Pasqua ens fa veure que la mort no té l´última paraula, perquè la vida i l´amor de Déu sempre són més grans que la desesperança, el plor o el sofriment. Jesús en la seva resurrecció ens demostra que la pedra del sepulcre (i tots tenim alguna pedra que tanca el nostre cor a la llum de Déu) pot ser apartada, per fer entrar en la nostra vida el goig de l´amor de Déu! Per això la Pasqua dona sentit i plenitud a la nostra vida de creients!
Com va dir el papa Francesc el 16 d´abril de 2014 en l´audiència als pelegrins, «Jesús era considerat un profeta però va morir com un criminal». I quan tot semblava perdut, «quan ja no resta ningú, Déu intervé amb el poder de la Resurrecció».
Bona Pasqua als periodistes i als lectors del Diari de Girona!
