El novembre de 2015, l´aleshores directora de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Marta Subirà, va acordar amb l´Ajuntament de Castell­follit de la Roca, el Parc Natural de la Garrotxa i l´Institut Geològic de Catalu­nya treballar conjuntament en un pla integral de conservació de la cinglera per establir i xifrar les actuacions que cal fer-hi. Tres mesos abans, el dissabte 1 d´agost, s´havia produït un despreniment de la cinglera de basalt. Les pedres van caure al riu Toronell. Res més s´ha sabut de la intervenció de les administracions públiques fins que el passat mes de febrer es va produir un nou despreniment, de més magnitud que el d´agost de 2015. El darrer va arrossegar setanta tones de roques i de terra trenta-cinc metres avall, també fins al riu Toronell. Malgrat que es tracta d´un procés natural, pel continu retrocés de la paret de la cinglera, l´estat d´alarma ha reviscolat entre els veïns de Castellfollit. Aquests darrers despreniments no han produït danys personals ni en els habitatges, però els temors són cada cop més fundats, sobretot per la passivitat en la presa de decisions. Un any i mig després de la proposta d´elaborar un pla integral, l´Ajuntament de Castellfollit ha aconseguit que el proper mes de maig se celebri una nova reunió entre les administracions que tenen competències en els despreniments de la cinglera. Segons l´alcalde, Miquel Reverter (ERC), des d´aquella reunió l´únic que han rebut és un informe que ell qualifica de molt senzill.

L´escriptor Miquel Fañanàs citava dilluns passat a la contraportada del Diari de Girona l´estudi elaborat pels científics Lluís Pallí i Josep Trilla l´any 1976 per encàrrec de la Diputació de Girona després d´una caiguda de mil metres de roca basàltica. Aquest treball, que és el més documentat realitzat fins ara, remarcava que el procés de deteriorament és irreversible. És clar que potser estem parlant de desenes o centenars d´anys. En qualsevol cas, el problema és vigent i qualsevol dia pot provocar un ensurt de conseqüències imprevisibles. L´any 1976 va afectar els patis de cinc cases situades prop del cingle. És moment, per tant, d´agafar el bou per les banyes. Segons l´Institut Geològic, el principal problema de la cinglera és l´aigua. Consideren que el risc de despreniment es produeix sobretot quan hi ha moltes pluges, més que no pas per la vegetació del voltant. Fa un any i mig, es parlava d´estudiar millores en el clavegueram, de facilitar el drenatge de les aigües pluvials per evitar que s´infiltrin en la columna de basalt i d´implementar mesures per fixar alguns blocs de la cinglera. Aleshores, cal preguntar-se per què no s´ha fet res en divuit mesos i per què s´ha hagut de registrar un nou despreniment per despertar-se. No es pot mantenir en permanent neguit la població de Castellfollit de la Roca.