David Bonvehí va pronunciar la frase prohibida: «Si el procés acaba sent un desastre...». Hi ha coses que no es poden dir, ni tan sols en clau hipotètica, sense que la inquisició t´acusi de derrotisme o, encara pitjor, d´autonomisme. Santi Vila ha llançat la primera pedra: «Un polític que pensi en clau autonomista no té res a fer en l´opinió pública». Allò que no es pot dir ni tan sols no s´ha de pensar, perquè hi ha quatre menes de pecats: de pensament, paraula, obra i omissió. I tots són dolents. Tenir pensaments autonomistes condueix a dir paraules autonomistes, que engendren accions autonomistes, amb omissió de la rectitud independentista. Quan a un dirigent del PDeCAT li venen pensaments de futur autonòmic, els ha d´allunyar tot seguit de la seva ment, perquè és el diable qui els hi xiuxiueja. Hi ha d´aplicar tot el seu esforç, i l´oració i la confessió són poderosos auxiliars en aquesta tasca.

Bonvehí va pensar en un escenari de fracàs i el va verbalitzar. I resulta que hi havia algun aparell enregistrant les seves paraules, que han acabat a tots els mitjans. El pèrfid divulgador ha triat astutament la Setmana Santa, quan la manca de notícies magnifica les anècdotes. Bonvehí parla de quan hi hagi noves eleccions al Parlament, i ve a dir el següent: si ja som independents, marcarem perfil liberal perquè es noti que no som d´esquerres. Si ens han impedit fer el referèndum i la gent està enfadada, ens mostrarem més independentistes que ningú. I si el procés fa figa (perquè es rendeix davant les dificultats, perquè es trenca la unitat, perquè es vota i guanya el no...) i tornem a un escenari autonòmic, presentarem un candidat autonomista. La darrera reflexió és discutible: l´independentisme escocès no s´ha fet autonomista malgrat perdre el referèndum. Però el problema no és aquest, sinó el fet de deixar-se posseir pel diable del dubte.

Al PDeCAT apunten a Esquerra com a culpable de la divulgar de la gravació. Es veu que Pere Culell i Mireia Estefanell dinaven allà a la vora. El restaurant Vermell, al carrer de les Piques de Manresa, sobtat protagonista de la política catalana. Potser en el futur una placa dirà: «Aquí es va precipitar la crisi de Junts pel Sí». Quin interès tindria Esquerra a desacreditar Bonvehí? Certament, no és l´únic que es planteja l´escenari del desastre. Per si de cas arriba, tothom es prepara per transferir la culpa a algú altre. Mal senyal.