Bancs, ens prenen el pèlCarles teixidor i Batlle (Girona)

És vergonyós el que ens fan el bancs, i ningú hi posa fre. Hem de fer cua per poder fer qualsevol gestió, ja que tenen poc personal a les sucursals (és clar, els prejubilen per «rebaixar» costos...). La majoria de gestions, les hem de fer mitjançant els caixers automàtics perquè si no ens cobren despeses per qualsevol gestió que hi fem.

I no se us passi pel cap demanar un préstec, sigui per obres a casa, per la compra de mobles o per muntar la pròpia empresa, perquè quasi sempre és un no, i si per casualitat ho fan, us demanaran avaladors, fiances, assegurances, etc., etc., i després haureu de pagar «despeses diversos» i interessos inassolibles.

No en tenen prou amb això, i com sigui que han de justificar els ajuts de milers d´euros que han rebut, que haurien de ser «per aixecar l´economia», el que fan és gastar-los en obres a les seves oficines; per tant, cada dos per tres veus oficines plenes d´obrers canviant tot el que feia quatre dies havien posat nou; exemples a Girona: Santander, Sabadell, Bankia...

Obres caríssimes que a més duren mesos i mesos (al Santander fa més de 3 mesos que hi fan obres, ho fan tot nou , només han deixat les parets mestres; a més, tots els materials són d´alta qualitat (per exemple, Bankia està posant rajoles de Porcelanosa), deu ser per pagar els anuncis de la TV. I no n´hi ha prou que la majoria d´obres no les fan empreses de Girona o voltants, sinó empreses de fora, amb el sobrecost que això comporta. I el que deia al principi, no passa res, ningú hi posa fre! I així anem!

L´atzarManel Fortis (Olot)

L´atzar va voler que la família de la meva mare decidís venir a treballar a Olot.

L´atzar va voler que al meu pare li toqués fer el servei militar al Port de la Selva.

L´atzar (ara ja jo diria que la sort) va fer que tots dos es trobessin en una festa de barri.

La sort va fer que s´enamoressin.

La sort va ser que es van casar.

La sort (ara jo ja diria la fortuna) va fer que tinguessin tres fills.

La fortuna va ser que jo fos un dels tres.

La fortuna va ser néixer, créixer i fer-me persona en aquest país.

La fortuna (ara jo ja diria la gran fortuna) va ser viure uns canvis socials històrics.

La gran fortuna és viure en un país especial.

La gran fortuna és viure en un país on un dia s´engalanen els carrers amb senyeres.

La gran fortuna (ara jo ja diria el luxe) és ser ciutadà d´un país on, aquest dia, regales al teu estimat un llibre i a la teva estimada una rosa.

El luxe és viure en un país on celebrem Sant Jordi com ho celebrem.

L´atzar m´ha regalat la sort, la fortuna, la gran fortuna i el luxe de ser català.

Visca Sant Jordi. Visca Catalunya.

El futur de l´home i de la màquinaAnna m. Muntada Batlle Granollers

En diversos mitjans de comunicació ens parlen d´aquest tema dient que a la llarga la capacitat d´aprenentatge de les màquines superarà la dels éssers humans. La majoria de la gent no tenim clar per què tot això està tan de moda, deu ser per la capacitat de computació?

Diuen que la intel·ligència artificial existeix de fa anys, exactament cinquanta, tenint una aplicació pràctica en el món de les empreses i a l´escola ara ja veiem com nens de dos i tres anys van com bojos per tocar «els botons» sigui de l´aparell que sigui, i a més els encanta.

Amb tot, si continua el que és una evolució imparable, els mestres hauran de posar-se al dia sobre tots aquests avenços. De fet, pot ser que no els quedi cap altra opció.