Qui ho ha vist i qui ho veu!

A l'època de l'any del segar i el batre, la família de cal cigarro es reunien tots a l'era per separar el gra de la palla, fent els pallers i ensacant el blat. Per mi, com a espectador allò millor eren els àpats, ja que els homes de la casa i els mossos treballaven a l'era de sol a sol, i les dones de la família eren les responsables de la intendència de tota la colla.

Durant la jornada es feien com mitja dotzena de begudes, unes petites i les altres amb àpat. Tot estava organitzat i les parades es feien a la veu del capità, que es qui manava la colla.

A les begudes petites, aigua i vi i també quelcom per fer un mos, llonganissa, botifarra. I a l'hora de menjar, de bon matí sopa i fesols, per dinar escudella de patata i fideus i no hi faltava el bull, la cansalada, la costella de porc confitada, ous ferrats, amanida de ceba, etc. M'aturo aquí perquè els àpats del segar i el batre requereixen un llarg i saborós article.

Les dones i les noies de la casa tenien cura de portar els cistells plens de la vianda i a més plats, culleres, forquilles i estovalles par tal de parar la taula, al terra de l'era.

Els de cal Cigarro també eren hortolans i a l'era hi anaven a batre totes les hortalisses que portaven grana per tal de tenir planter la temporada següent.

Fa pocs dies, aquesta imatge bucòlica de l'era de cal Cigarro va canviar de fesomia i les furgonetes de venda de menjar al carrer van celebrar una Fira per donar a conèixer aquesta activitat tant lúdica, com comercial, amb un futur en què donarà feina a molts sectors.

Els organitzadors d'aquesta Fira, l'Ajuntament de Salt, que sempre han mostrat una vocació internacional, fins i tot global, ara que està tan de moda aquesta paraula. No vaig esser capaç d'esbrinar si l'organització era qüestió de l'Ajuntament o si estava sots contractada, tot i que aquest no és el fet més important.

El factòtum de la història es el «Food Truck Marquet & Co Salt», amb el seu Espai Market, amb la qual cosa es fa palesa la vocació internacional de la Vila de Salt.

La qüestió es; no hi ha paraules catalanes per dir tot això? Doncs si però no, doncs també es fan servir paraules, no catalanes com; showcooking, o by, foodies, etc.

Allò més curiós de l'assumpte és que un seguit de institucions subvencionen amb diner públic activitats, moltes vegades localistes, que la seva publicitat està marcada per paraules o conceptes anglosaxons, que no tenen res a veure amb la llengua catalana, que tant defensen les mateixes institucions.