18 de abril de 2017
18.04.2017

Símptomes de discrepàncies

18.04.2017 | 10:21

Al llarg de les darreres setmanes hom té la impressió que han sorgit les primeres escletxes públiques entre les formacions polítiques independentistes. És lògic, si tenim present que aquest viatge cap a Ítaca és una mena de cançó de l'enfadós que ja cansa fins i tot els més entusiastes de la secessió.

És del tot sorprenent que ara surti la senyora Marta Pascal i faci públiques les discrepàncies entre els exconvergents i la CUP. Els primers són hereus d'un partit que fins ara se'l considerava seriós, mentre que els segons esgrimeixen posicions molt allunyades de la trajectòria de líders com Pujol, Mas o Trias, només per donar tres exemples. Van provocar els cupaires la caiguda de l'anterior president de la Generalitat. Fins i tot van dir que el llançaven al carro de les deixalles. I l'avui Partit Demòcrata –o com es digui– ho acceptaren per tal de mantenir els sous i els càrrecs públics, sense voler adonar-se que aquest era l'inici de la seva fi com a força majoritària a Catalunya.

Ara les enquestes els situen en un percentatge de vot semblant al de Ciutadans o Podem, per la qual cosa d'aquí a quatre dies la seva força serà insignificant. Resten ja tan residuals que fins i tot ERC no vol repetir l'experiment de Junts pel Sí. Són sabedors els republicans que amb una quarantena d'escons podran triar company de viatge i no necessiten per res els que fins ara han estat els seus socis.

I per a més inri els exconvergents no tenen candidat per anar a unes eleccions. Es respira ja una mena de drama atès que molts diputats, alcaldes i regidors que han cercat la política per viure es quedaran sense el sou. I aquí el PDeCAT pot esclatar fàcilment. És per això que abans de morir a pessics, voldrien que ERC s'impliqués més a fons a l'hora de signar papers en el tema del famós referèndum. De moment, per fer compres d'urnes i material, la consellera Borràs ja ha demanat l'ordre per escrit al vicepresident Junqueras i aquest es fa l'orni. I més quan males llengües diuen que el líder d'ERC és l'home triat per Madrid per desactivar tot aquest joc de despropòsits que vivim des de fa una colla d'anys.

L'entesa entre l'actual govern de la Generalitat i la CUP ja arriba a l'hora del caixa o faixa. Però els exconvergents tenen pedres a les sabates i no poden precipitar unes eleccions. Si ho fessin, seria el seu suïcidi polític. I en aquest sentit, ERC no vol sortir a la foto com el partit responsable de fer caure el govern. Per tant, tot plegat és molt complicat. I només Puigdemont continua predicant en el desert i fent un ridícul espantós en els seus contactes internacionals. En una setmana, dos viatges als Estats Units, sense cap mena d'èxit. Però ell continua creient que pot pactar amb Madrid la consulta i que el referèndum se celebrarà sí o sí. O és un il·luminat o està prenent el pèl a la ciutadania. Ben aviat en tindrem la resposta. I mentre continua fent passos on sembla que només busqui una inhabilitació política per tal de poder superar aquest mal tràngol que li toca administrar. En uns quants mesos sabrem com acaba tota aquesta història. S'han abandonat les vies de diàleg i tothom fa la guerra pel seu costat. Ara s'anuncien viatges a dojo de Rajoy a Catalunya dels quals s'espera ben poca cosa. Han estat incapaços d'entendre la realitat del potencial d'una Catalunya que cada dia es distància més de l'Estat a causa de les manifestacions d'alguns hooligans del PP.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema