Fa pocs dies el Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat de concedir a títol pòstum la Creu de Sant Jordi a la senyora Carme Chacón (Esplugues de Llobregat 1971 - Madrid 2017), ministra de l'Habitatge el 2007 i posteriorment de Defensa dels governs socialistes del Sr. Rodríguez Zapatero, traspassada el proppassat dia 9 al seu domicili de Madrid. La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat, està basada en la Creu de Sant Jordi, patró de Catalunya, i es concedeix anualment des de 1981 a aquelles personalitats catalanes i entitats socials que «pels seu mèrits, hagin rendit serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat nacional, especialment en el terreny cívic, cultural i polític».

Des de la meva total discrepància ideològica, vaig lamentar i sentir profundament la sobtada mort d'aquesta senyora en plena joventut i amb molta vida per davant. Entenc just i adient que militància i simpatitzants del Partit Socialista de Catalunya (PSC), així com del seu partit germà espanyol, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), li retin tota classe d'honors i homenatges pel seu continuat i entusiasta treball a favor de la unitat d'Espanya i el que va significar la seva figura per al socialisme català i, sobretot, per a l'espanyol. Àdhuc entendria i consideraria molt normal i just que el Govern d'Espanya i altres institucions nacionalistes espanyoles se sumessin a aquestes iniciatives. Però concedir-li a aquesta senyora la Creu de Sant Jordi em sembla del tot inadequat atesa la seva trajectòria política la qual, precisament, no és gens coincident amb les condicions que s'exigeixen per optar a tan alta distinció. En sembla que seria molt més adient que els espanyols la premiessin amb la Real Orden de Isabel la Católica o amb la Gran Cruz de San Hermenegildo que, estic segur, que ella hauria rebut de molt més grat en tractar-se de guardons genuïnament espanyols, i que aquesta classe de guardons el Govern de la Generalitat els concedeixi a personalitats d'uns sentiments i forma de procedir políticament ben diferents al de la senyora Chacón. Si continuem amb aquestes iniciatives acabarem enterrant persones com la senyora Chacón al Fossar de les Moreres. I això sí que no.