Neixen i diuen que venen d'un llarg silenci. Són poderosos. Són la cua d'un partit espanyol; s'hi volen empeltar. Necessiten un líder. Són comuns a l'hora de presentar-se. Defensen la paradoxa d'una república catalana dins la monarquia borbònica. Són feministes. Són una esperança ecologista. Recullen l'esquerra perduda a Catalunya, la del PSC, el PSUC i Ciutadans -serrells. Representa que Esquerra Republicana s'ha venut al capitalisme català. Defensen anar en contra de la dreta -Convergència. Són una força emergent, jove i fresca. Parlen de sobiranisme en una Catalunya masclista i diversa (sic). Defensen més l'estat palestí o la república sahrauí abans que la catalana. Catalunya no! Són el cotxe escombra de l'antiga i la nova esquerra catalana. Gent que no creu en cap pàtria -abans se'n deia universals-, excel·lents persones que es diuen resistents i progressistes. Una franquícia del «tinglado» que ha muntat a Madrid Pablo Iglesias. Revolució que com un bumerang li ha esclatat a la cara. Parlen del poble i dels marginats. Els comuns citen Raimon, canten Llach i recorden el 15-M i els guanys aconseguits al carrer. Són entenimentats. Han creat una litúrgia nova i una atractiva llegenda urbana. Xerren d'alternativa sense cremar contenidors. Quina? Fan mítings dient que el futur serà seu. D'acord, però el futur serà el que és decideixi a Madrid sota l'empara de la monarquia? Necessiten líders per estar vius. Vida automàtica. Sense líders no serien ningú. Són republicans i no esmenten la república. La república espanyola que mai no s'ha defensat des de la mort de Franco. L'onada dels comuns, de Podem i les marees, la va aturar els vots. Van en contra de l'economia especulativa. Com? Quan Pablo Iglesias governi, Catalunya encaixarà a l'estat-iberisme? Tothom vol salvar Catalunya dels catalans, l' Ada Colau, també. Líders. Ordre pseudorevolucionari i èxit segur. Superioritat moral. La revolució implica arribar al poder ràpid, si no tot cau en complaença. Drets socials; leitmotiv. De quin país parlen els líders comuns? La república catalana fa urticària. Són comuns gràcies a Espanya. Volen la llibertat i la igualtat de tots els pobles. Quins? Catalunya no! Són humils i ho manifesten. Gràcies a ells, Catalunya se salvarà. Volen guanyar arreu. Arreu és un territori immens. El comuns ixen com a renovadors i defensen la monarquia que els dona aixopluc. La república catalana ni la tenen en compte. Vergonyosa falta de coratge. Si mai governen a Espanya, ningú no es recordarà de cap república sinó que estaran pendents del graner, de Catalunya i de prometre el corredor mediterrani. No tenen el valor d'admetre que són comunistes. Als catalans no ens ha d'alliberar ningú. Potser decidirem el que ens convingui malgrat l'amalgama dels comuns i la seva disfressa de presentar-se com social-democràtes o ateus-catòlics. Tot va d'acord amb l'aventura. Un futur engrescador. Jo m'he renovat el carnet d'identitat. Vull votar.
