Tot torna. Sí, malgrat ens costi de creure en un moment determinat. Sempre passa, tot i que no puguem preveure ni quan ni com. I això en tot, com si no haguéssim après de l'experiència. Cada cop hi ha més indicadors que ens situen en xifres -absolutes o relatives, segons els casos- anteriors a la crisi. N'hi ha de grans que posen de manifest la recuperació de molts sectors econòmics, però n'hi ha moltes de petites que ens parlen tant de l'economia de les famílies com de l'estat d'ànim. Per exemple, aquesta Setmana Santa les agències de viatges diuen que han recuperat les dades de contractació d'abans de la recessió i que les perspectives de cara a les vacances d'estiu són molt positives. Segurament no calia que ens ho diguéssim, perquè aquesta ja és una percepció directa pel que fas tu mateix, pel que t'expliquen o pel que veus que fan els altres. Malgrat que durant anys la frase més repetida hagi estat que mai res tornaria a ser com abans la realitat ens demostra que, també en això, ens hem equivocat. Per això és important tenir present quins són els motius reals que van provocar la crisi i les conseqüències que cal evitar a qualsevol preu. Deixem la primera part per als experts i apuntem tan sols, pel que fa a la segona, que hauríem d'aspirar a sortir-ne, com a mínim, amb el mateix grau de cohesió social de fa deu anys. I és que només tenim indicis de recuperació en una de les tres potes que van fallar, l'economia, mentre continuem en plena crisi de valors i en un creixent desconcert polític. No es difícil demostrar que hi ha importants retrocessos en aquests dos àmbits, amb el creixement de les desigualtats o la gestió de l'èxode dels refugiats, i l'ascens dels totalitarismes i els populismes. De quina crisi estem sortint?
